Casero aguanta l'envestida de Sevilla

Gilberto Simoni s'imposà al coll d'Abantos en un emocionant final amb el «Chaba» Jiménez

E.P.Madrid30/09/01 0:00

El valencià Àngel Casero (Festina) no cedí ni un metre entre la roda de la seva bicicleta i la d'Óscar Sevilla en la pujada clau al coll d'Abantos, meta de la vintena etapa de la Vuelta Ciclista a Espanya. La jornada discorregué entre Guadalajara i el mític port, de 181'3 quilómetres, i el triomf va ser per a l'escalador italià Gilberto Simoni (Lampre), que s'imposà sobre la línia d'arribada a José María Jiménez, que va ser segon. El discurs de Vicente Belda abans de l'etapa deixava veure allò que passaria. El director esportiu del Kelme havia demanat tranquil·litat i argumentà que, per ventura, els 25 segons que tenia d'avantatge el manxec sobre el seu gran rival podien suposar una renda més que suficient. Aquest discurs és ben lluny de la combativitat que ha estat la senya d'identitat del Kelme en el gran grup els darrers anys, però es veu que el groc modera les maneres.

En canvi Sevilla, conscient de la seva demostrada inferioritat a la crono, va voler guanyar un bon grapat de segons més durant l'etapa, però no va poder doblegar un bon Casero. «El Niño» atacà amb ritme en els tres darrers quilòmetres, però la seva ombra llevantina no li perdé la roda. Les seves cames no podien més, l'oxigen que havia d'acumular el va gastar a les costes franceses del Tour passat, lloc en el qual conquerí el mallot blanc de millor jove. En tota la pujada tan sols hi va haver un moment de dubte per a Casero, encara que en un vist i no vist el deixeble de Juan Fernández es va col·locar a la seva altura. Pensà, el líder de l'equip rellotger, que no volia repetir el subcampionat del 2000 darrere la roda de Roberto Heras i aguantà l'envestida del líder.

Heras es jugà les seves opcions en la segona passada per Abantos, però topà amb la nul·la col·laboració de Simoni, Moeller i Jiménez, els quals concentraren les seves forces en el triomf d'etapa. Una primera passada per la «temuda» rampa del 17 per cent d'Abantos no presentà el dibuix previst. Es pensava en un Heras dinamitador de la Vuelta, candidat, fins i tot, a l'or a la porta d'Alcalá amb una tàctica teixida amb «Chechu Rubiera» i amb l'impressionant Levi Leipheimer. Darrere, Sevilla i Casero es marcaren de prop.

Finalment, Abantos es consumí amb el tercer triomf italià consecutiu. El ciclista de la Lampre ja guanyà el 2000 a l'Angliru. Venia amb l'objectiu de la classificació general, però quan va veure el bon estat del gran grup espanyol, va fer una creu a Abantos per deixar-se veure i afegí un altre èpic triomf a la seva dilatada trajectòria. Simoni guanyà Jiménez en l'esprint després que el del Barraco erràs els seus càlculs. Sevilla i Casero entraren plegats i hauran d'esperar fins avui per saber quin dels dos s'endurà el premi. La darrera vegada que hi hagué canvi de líder en la cronometrada final va ser el 1976, quan Josep Pesarrodona desbancà l'holandès Hennie Kuiper.