Simeoni venç amb la bicicleta en braços

S'imposà en solitari després de fugir d'un grup d'escapats en una etapa sense canvis a la classificació

EfeConca28/09/01 0:00

L'italià Filippo Simeoni, de l'equip Cantina Tollo, tingué temps per davallar de la bicicleta a dos metres de la meta, aixecar-la per damunt del seu cap i entrar com a guanyador de la 18a etapa, per davant d'un grup de corredors amb els quals compartí l'escapada de la jornada fins a deu quilòmetres del final, on es produí la seva fugida definitiva. Simeoni estrenà un nou estil d'entrar a meta. Fins ahir, els corredors que arribaven en solitari s'ajustaven el jersei i aixecaven els braços en senyal de victòria, però damunt la bicicleta. L'italià aixecà la bicicelta i entrà caminant davant la sorpresa general.

El temps que marcà fou de 3h.07.29, amb 28 segons sobre el belga Geert Verheyen, de Rabobank, que donà temps a quatre corredors, i un minut abans del grup principal. El corredor del Cantina aconseguí la seva primera victòria a la Vuelta, de la qual fou el darrer l'any 95, als trenta anys. Fou el més hàbil entre un grup d'una dotzena de corredors que anaren escapats des del quilòmetre 68. Hi eren, entre altres, l'alemany Erik Zabel i els espanyols Rafa Díaz Justo (ONCE), Haimar Zubeldia (Euskaltel) i Santiago Blanco (iBanesto.com).

Blanco va caure quan anava escapat en el descens del coll del Castillo, a 12 quilòmetres de l'arribada. En aquest moment, sortí Simeoni per obrir un petit forat que fou suficient per representar el seu «gest de pau» a la mateixa línia d'arribada. Els favorits, un dia més, taxaren en el calendari la jornada. Sevilla, Casero i Roberto Heras pensaven ja en les etapes d'Abantos i de Madrid. El gran grup exigí un ritme que n'incomodà molts, fins al punt que hi hagué més d'una esbroncada. Es rodà a 49'348 per hora i la Vuelta du camí de superar el rècord del 1997, quan Alex Zulle guanyà amb una mitjana de 41'344 per hora.

Els darrers quilòmetres tingueren la dificultat del descens del petit coll de tercera categoria. Kelme i Festina protegiren els seus líders en tot moment del risc de talls en el grup i de caigudes. Juan Miguel Mercado, de l'Ibanesto.com, tornà a cedir i quedà uns instants despenjat d'un grup de 16 on anaven els selectes. La pitjor part de la jornada se l'endugué Santi Blanco. El guanyador a Pal va caure dues vegades. Aconseguí connectar altre cop amb els escapats, però la segona el deixà enfora. No fou el seu dia. Tampoc el de Zabel, que en un grup de 12 s'hauria lluit a l'esprint, però algú ho havia d'evitar. Fou Simeoni.