Óscar Sevilla va alimentar la seva moral en la jornada de
descans i va tastar l'estat de forma del seu principal rival en la
lluita pel mallot d'or, Àngel Casero, a l'altura de la Cresta del
Gall, ascensió de segona categoria ubicada a tretze quilòmetres de
la línia de meta de la setzena etapa de la Vuelta a Espanya:
Alcoi-Múrcia (153'3 quilòmetres). La victòria d'etapa va ser per al
txec Toma Konecny (Domo), que va guanyar a l'esprint el basc David
Etxebarria (Euskaltel). En el mateix lloc on Sevilla va guanyar
quan era ciclista aficionat, el manxec va tensar la corda davant la
mala cara que exhibia el valencià. Va ser el moment on la cursa
tenia pensat trencar-se: un lloc d'esforç breu però intens que
servia de pròleg d'una baixada amb molt de risc i en la qual Carles
Sastre (ONCE-Eroski) va llançar les seves opcions de victòria.
Només en una ocasió Casero va arribar a situar-se al costat del
corredor del Kelme. No va tornar a mostrar el gran nivell de la
pujada a l'altura d'Aitana, on va donar un gran cop moral a
l'encara líder de la classificació general de la Vuelta.
Fins a les proximitats de la muntanya murciana es va plantar una
fuga de set corredors liderada pel britànic David Millar (Cofidis),
el rodador omnipresent que suma dues victòries i lliura energia en
contra rellotges i escapades. La fuga, però, va ser neutralitzada
gràcies a la feina conjunta del Domo, el Maia i el Fuenlabrada,
equips que més tard tendrien la seva quota de protagonisme en la
fase final de l'etapa. Aquest paper rellevant es va anar desgranant
en ordre invers. Primer va ser Juan Antonio Flecha, qui va
accelerar amb força per anticipar-se al ball entre favorits. Però
aquest rol es va diluir amb l'arrencada de José María Jiménez, en
un intent tan violent i desproporcionat com acostuma a dur a terme
el d'Àvila i que va acabar en un mareig. La roda de Jiménez va ser
absorbida pel pas de Sevilla. Agrupat i enfilat el grup de
candidats, Carlos Sastre va cremar les seves opcions de triomf a la
meta murciana.
El corredor de l'ONCE va saltar del grup i va aconseguir 14
segons d'avantatge al cim de la Cresta del Gall. Però el corredor
dirigit per Sáiz va confirmar la mala sort del conjunt groc en
aquesta Vuelta i va fer recta allà on la carretera marcavan un
revolt. Només el braç amic d'un aficionat va evitar un balanç més
enllà de les petites contusions en la caiguda per un terraplè
envoltat de pedres. El torn va arribar en aquell moment al Domo,
amb un altre salt reivindicatiu de Richar Virenque, juntament amb
Txetxu Rubiera (US Postal). Dos camins ben contraposats es varen
solapar a la recerca d'idèntica victòria. La via francesa,
Virenque, volia recuperar part del temps perdut per culpa de l'EPO.
L'espanyola, Rubiera, intentava aconseguir la primera victòria del
seu equip, l'US Postal, en una Vuelta en la qual només està
brillant el nord-americà Levi Leipheimer, sisè a la classificació
general, molt a prop del seu company Txetxu Rubiera.
L'aventura, però, va tenir un final dramàtic. El grup rodava
absolutament convençut que el final havia de ser a l'esprint. Sota
aquest propòsit, Rubiera i Virenque varen ser atrapats just en el
moment de creuar la pancarta d'un quilòmetre per a la línia de
meta. Va aparèixer llavors el Maia per preparar l'arribada a
l'esprint al català Àngel Edo, qui en passades edicions fou l'única
alternativa espanyola per guanyar una volata, amb Klaus Möller com
a gregari d'excepció. Edo, però, no va poder ser més que tercer. El
superaren David Etxebarria (Euskaltel) i el vencedor de l'etapa, el
txec Thomas Konecny, que aconseguir el seu primer triomf en una de
les tres grans rondes per etapes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.