Gárate venç el dia que Beloki s'acomiada

Neoprofessional en el 2000, Gárate quallà un soberbi paper com a gregari de Simoni a les carreteres italianes en el seu segon any com a professional. Tot i la seva teòrica inexperiència agafà ràpidament la roda de Domínguez, integrant com ell d'una fuga de catorze ciclistes consentida pels equips dels velocistes i que arrencà a cinc quilòmetres per a la línia de meta. El d'Iscar anà sempre a bloc com és costum en un exespecialista en la lluita contra el rellotge. El seu relleu amb Gárate resultà tan acompassat com eficient. Això provocà que es jugassin entre els dos l'enèsim esprint sense Óscar Freire i en el que l'immigrant imposà amb solvència el seu cop de pedal. «Sé que en grups petits som rapidet. Em vaig posar a roda i m'ha sortit», explicà el mateix guanyador.

La victòria de Gárate seguí el dibuix disenyat per l'escola italiana, especialitzada a col·locar diversos integrants a les escapades, botar a poca distància de la meta o derrotar el rival quan l'arribada es decideix entre un grup mínim. Domínguez, al qual no li hauria fet ombra ningú en la seva època de juvenil, pagà haver-se reciclat a semiescalador. Gárate ocupà el lloc que bé podria haver estat per al seu company Piccoli. Ni tan sols l'amenaça del vent i el diluvi frenà el pilot. El grup va voler accelerar el seu ritme en una clàssica jornada de cans per refugiar-se com abans millor a l'hotel el dia anterior a Aitana, decisiva per a la sort del jersei d'or.

El dia sense Beloki concedí una altra fuga en la qual prengueren part catorze ciclistes. Entre ells, els ibanesto.com Jon Odriozola, participant en les tres grans, i Domínguez, o l'italià del Telekom Alberto Elli. Els favorits no tingueren problemes en el trasllat devora el Mediterrani de Catalunya a València. «S'ha salvat el dia, si no hagués estat pels companys no som ningú», comentà el líder Sevilla. «Hem entrenat a Aitana, Casero la coneix perfectament. Ara només cal esperar que l'aigua no passi factura», anticipà el director del Festina, Juan Fernández. Així, la dialèctica entre els favorits arriba a la seva recta final. L'alt alacantí d'Aitana tindrà avui moltes coses a dir.

Travessats ja els ventalls, el mite dels llacs de Covadonga i els Pirineus, els candidats han quedat reduïts a un quartet. La cursa entra en la seva fase definitiva a partir d'avui, quan es coroni Aitana, i el pilot apunti ja cap a Madrid. Beloki no hi serà. Per mor d'una infecció vírica a les vies respiratòries. El vitorià ja coneix l'origen dels seus mals i el perquè no va poder pujar aquells pendents que li serviren d'entrenament juntament al retardat avui Igor González de Galdeano. Ahir es marxà a casa seva per acabar de preparar la temporada, el Mundial i les clàssiques italianes.

«La Vuelta no acaba a Aitana. Encara queda Albacete Abantos i Madrid», proclamà Vicente Belda. El tècnic de l'equip d'Elx mai no s'hauria imaginat que la progressió d'Óscar Sevilla fos tan gran com per aspirar al doblet, després del triomf de Roberto Heras en l'edició de l'any passat. Entretant els controls de sang prosseguiren el seu curs sense ensurts. Els quaranta ciclistes de l'US-Postal, ONCE-Eroski, Mapei, Festina i Jazztel-Costa Almeria analitzats per la UCI varen ser declarats aptes i pogueren prendre la sortida en la zona portuària de Tarragona.