TW
0

El pilot colombià Juan Pablo Montoya (BMW Williams) va aconseguir al Gran Premi d'Itàlia que es disputà al circuit de Monza la primera victòria de la seva carrera, un triomf que té un sabor especial per produir-se al terreny de Ferrari, i que el configura com el màxim rival de Michael Schumacher en el mundial de la pròxima temporada.

Després del colombià (que va rebre la felicitació del president del seu país, Andrés Pastrana), arribà el brasiler Rubens Barrichello, qui avançà en els compassos finals a Ralf Schumacher. El ja campió, Michael Schumacher, va haver de conformar-se amb la quarta plaça.

La gran sorpresa i alegria va arribar amb el català Pedro Martínez de la Rosa, que va fer una carrera sensacional amb el seu Jaguar, i acabà en una extraordinària cinquena posició, sumant dos punts, i confirmant la seva imparable progressió. El català va ser el darrer pilot en entrar als boxes, i aquesta estratègia li va donar un bon resultat. El seu company, Eddie Irvine, un pic més va ser inferior a De la Rosa, i es va haver de retirar per problemes mecànics.

Pel que fa a l'asturià Fernando Alonso, va tenir mala sort. Després d'un inici explosiu, en el qual avançà cinc monoplaces, realitzà dues aturades a boxes que resultaren fatals. A la darrera, els mecànics trigaren mig minut a introduir una roda, per la qual cosa l'espanyol arribà a la penúltima plaça, la tretzena. Gran mèrit per l'asturià, tenint en compte el cotxe que té.

Malgrat els intents de Michael Schumacher de convèncer els pilots perquè no adelantassin als primers revolts, després de l'accident que costà la vida a un comissari italià l'any passat, la sortida va transcórrer amb normalitat i es repetiren els incidents. El monoplaça de Jenson Button arribà al revolt passat de frenada i impactà amb Jarno Trulli, que quedà fora de carrera.

La sortida de Juan Pablo Montoya va ser molt bona, gràcies a la pole aconseguida el dia anterior, però en la novena volta Barrichello el va avançar sense contemplacions. A partir de llavors, el colombià es dedicà a taponar Michael Schumacher. A la volta vint, Ferrari revelà la seva estratègia. Tant Schumacher com Barrichello foren els primers a repostar. Amdós sortiren amb molt poc combustible, per la qual cosa estava clar que anaven a realitzar dues aturades. Mentrestant, l'estratègia de Williams era a una aturada.