El Mallorca és per primer pic a la Lliga de Campions

MALLORCA: Leo Franco (3), Olaizola (2), Niño (2), Nadal (2), Miquel Soler (2), Marcos (2), Engonga (2), Novo (2), Ibagaza (3), Etoo (2) i Luque (2).
Carlos (2) va entrar en el lloc d'Àlvaro Novo, al minut 72; Riera (2), en el d'Ibagaza, lesionat, al 73; i Biagini (2), per Vicente Engonga, al 90, just en començar la pròrroga.
HAJDUK SPLIT: Pletikosa (1), Pletikosa (1), Sablic (1), Vukovic (1), Mise (1), Srna (1), Musa (1), Andric (1), Djolonga (1), Bosnjak (1), Vejic (1) i Bilic (2).
Pirija (1) va entrar en el lloc d'Andric, al minut 65; Deranja (1), per Bosnjak, al 72; i, finalment, Celiscak (1), per Musa, al 95.
ÀRBITRE: Hugh Dallas (2). Va treure targeta groga a Djolonga, en el minut 29; a Andric, al 54; a Bilic, al 81; a Srna, al 102; a Olaizola, al 104.
GOLS:
1-0: minut 25, Una gran passada d'Ariel Caño Ibagaza deixa sol Samuel Etoo davant el porter, i el camerunès supera Pletikosa.
2-0: minut 92: Jugada espectacular de Carlos Domínguez per la dreta, la penja i Albert Luque, de cap, envia la pilota a la xarxa.
INCIDÈNCIES: Partit de tornada de l'eliminatòria prèvia de la Lliga de Campions disputat a l'estadi de Son Moix, davant 22.974 espectadors que varen omplir el camp. Abans de l'inici del partit es va guardar un minut de silenci per l'exjugador i exentrenador del Reial Mallorca Satur Grech, que va morir recentment. Al final del partit, molts espectadors botaren a la gespa per celebrar la victòria, mentre que els jugadors del Hajduk Split ploraven la derrota.

Hugh Dallas xiula el final i els jugadors del Mallorca s'abracen emocionats. Son Moix és una festa. Alemany, sempre fred, exterioritza els seus sentiments, i tot el nerviosisme dels 120 minuts més llargs del món queden enrere. Molts aficionats no poden evitar les llàgrimes, i els aplaudiments donen pas a una invasió de camp enmig de l'eufòria per la gran fita que s'acabava de gestar a l'herba. El Mallorca ja és un dels 32 millors equips d'Europa. Acaba de derrotar 2-0 el Hajduk i ja és un equip de Champions. Ningú no podia somiar anys enrere una fita tan important. La deessa Fortuna i la feina ben feta durant els darrers anys feren possible que el Mallorca disposàs ahir d'una segona oportunitat, després de la mil vegades maleïda nit estiuenca davant el Molde. El modest conjunt noruec deixà sense premi la darrera i millor temporada d'Héctor Cuper. Ahir, amb l'ai al cor, l'afició retornà a Son Moix per complir el somni pendent. Krauss havia d'arrodonir la feina d'Aragonés. El resultat de l'anada i, especialment, el fet que els croats no poguessin disposar de tres dels seus habituals titulars, convidava a l'optimisme.

I començà l'espectacle. Krauss alineà el millor dels onzes possibles, amb Miquel Soler sobre l'herba i el turc Fatih a la graderia. S'inicià així el primer acte sense errades en la interpretació del guió. El Mallorca dominà i el Hajduk Split es defensà amb ordre i disciplina, amb l'estrella Mate Bilic com a única referència en atac. Marcar aviat era important "deia el guió", però més ho era mantenir el propi portal a zero. L'equip de Nenad Gracan no té el potencial d'una gran potència europea, malgrat que deixà ben clar des del xiulet inicial que renunciava al suïcidi de just preocupar-se de defensar. De fet, les primeres aproximacions amb perill a l'àrea contrària foren dels croats. Bilic, en el minut 2, xutà entre els tres pals i Leo Franco aturà l'esfèric sense dificultat. Vuit minuts després el davanter croat provocà l'esglai entre els incondicionals mallorquinistes quan estavellà la pilota a la part exterior de la xarxa.

El Mallorca volia, però l'engranatge no acabava de rodar. El conjunt de Krauss dominava el centre del camp, controlava la pilota, mentre que els croats bastanta feina tenien per defensar-se sense renunciar, això sí, al contracop. Superat el mític primer quart d'hora, el Mallorca començà a manejar les dues millors armes per superar el joc rival: la constància i la paciència. I així, sense presses, però reiterant els atacs, arribaren les ocasions. Entre un defensor i el porter impediren que una rematada de Nadal acabàs en gol, i, acte seguit, un xut de Luque sortí una mica massa creuat. Ara sí, el Mallorca tenia el partit on volia i els homes de Gracan començaven a donar mostres de cansament. L'obra era ben a punt d'arribar a l'escena decisiva del primer acte. Ibagaza, amb una passada excepcional, situà Etoo sol davant Pletikosa, que res no va poder fer per evitar el gol. Son Moix embogí, els seguidors croats amagaren les banderes, i, a la fi, prengueren possessió dels seients. La feina estava mig feta; l'eliminatòria igualada; però restava el desenllaç final.

El gol enfonsà els croats, que, lluny de cercar l'empat, tancaren files vora el porter, replegaren veles i Bilic es convertí en poca cosa més que un espectador d'excepció. Ibagaza exercia de director d'escena i movia les peces de Krauss. Una genialitat de l'argentí no va ser aprofitada per Marcos, que no encertà a superar el porter a set minuts del descans. El partit avançava, el cronòmetre volava, però la precipitació era el pitjor dels enemics, per ventura l'únic capaç d'impedir que el Mallorca se situàs entre els 32 millors equips del continent. Andric, abans que l'àrbitre mostràs el camí dels vestidors, atemorí Son Moix, però Leo Franco impedí l'empat.

La segona part fou un atac pràcticament constant del Mallorca sense perdre els nervis, amb perseverància, però sense sort, els homes de Krauss cercaren el gol de la glòria des del primer minut. Etoo, en dues ocasions, i Fernando Niño, disposaren de clares oportunitats, però la piloteta, sempre capritxosa, no va voler entrar. El Hajduk havia renunciat definitivament a inquietar Leo Franco, i Gracan cercà aire dins l'onze inicial. Krauss es desesperava i cercà solucions per trobar un gol que no arribava. Carlos substituí Àlvaro Novo, i, poc després, Ibagaza, fins aleshores el millor, deixava el camp lesionat, i entrava Albert Riera. El Reial Mallorca perdé el director, i el ritme dels darrers minuts res no va tenir a veure amb el vist amb Ibagaza sobre el camp. La pròrroga estava servida.

Just començar, Luque aprofità una excepcional jugada de Carlos per fer tocar el cel als 22.000 espectadors que omplien Son Moix. D'aquí, i fins al final, tot fou patiment, foren 18 minuts interminables, quasi eterns. Bilic estigué a punt de marcar, però ahir la sort era per al Mallorca, que havia fet mèrits més que suficients per superar l'eliminatòria. Mallorca, Mallorca, Mallorca!!! A la Champions!!! Una nit històrica que va tenir com a colofó milers de persones sobre la gespa, botant-se les mesures de seguretat, eufòriques i celebrant la gesta del seu equip.