E.P.Verdun12/07/01 0:00
TW
0

El francès Laurent Jalabert, de l'equip CSC, aconseguí la victòria a la quarta etapa del Tour de França, que es disputà entre Huy i Verdun sobre 215 quilòmetres, una de les més llargues d'aquesta edició, en imposar-se sobre la línia d'arribada al belga Ludo Dierckxsens (Lampre). Jalabert no aconseguia una victòria en una etapa des de l'any 95. Ahir, en una jornada moguda a conseqüència dels ventalls, el francès sabé imposar la seva major experiència en un dia que també tingué protagonisme espanyol, personalitzat en la figura de Francisco Mancebo (ibanesto.com). L'australià Stuart O'Grady (Credit Agricole), gràcies a la bona feina del seu equip, sobretot en els darrers quilòmetres, conservà un dia més el lideratge.

Ahir el Tour tornà a demostrar que és una prova atípica i, en unes etapes que es preveien mancades d'emoció, les inicials, i que sols valdrien de tempteig entre els homes forts de la correguda, això no obstant, la realitat fou una altra i ahir un altre cop es va veure que qualsevol badada pot acabar amb les opcions de qualsevol. En una jornada que se suposava de tranquil·litat, amb vista a la cronometrada per equips d'avui entre Verdun i Bar Le Duc sobre 67 quilòmetres, la realitat fou una altra ben distinta, ja que des del començament els ciclistes imposaren un fort ritme.

En el quilòmetre 50 tingué lloc la primera incidència destacable. Una fuga de nou corredors, entre els quals hi havia gent de rellevància com Bobby Julich (Credit Agricole), plantejà la primera batalla. El nord-americà gaudia de la companyia de Michael Boogerd (Rabonbank) o d'Udo Bolts (Telekom), tots ells excel·lents rodadors. També hi era l'espanyol Luis Pérez. Ràpidament, els escapats agafaren diferències importants i Julich es convertí en líder virtual. El grup arribà a la màxima diferència en el km 75, on la distància era superior als 10 minuts.

El gran grup era liderat pels homes de l'US Postal i de l'ONCE-Eroski. Això no obstant, aparegué el vent de costat, que en alguns casos s'aproximava als 40 quilòmetres per hora. La feina del espanyols i nord-americans provocaria que al final el grup es fracturàs en tres, amb l'aparició dels sempre espectaculars ventalls. Es varen viure aleshores moments de gran emoció. En el primer grup hi eren quasi tots els favorits, encapçalats per Armstrong, Ullrich o el mateix Beloki. L'avantatge entre els dos grups se situà entorn del minut i també es reduïa considerablement el temps respecte dels escapats. L'etapa visqué la lluita entre la feina realitzada pels homes d'US Postal, ONCE-Eroski i Telekom per davant, i la d'iBanesto.com i Fassa Bortolo per darrerre.

En el segon grup hi havia corredors com Mancebo i Jalabert, més tard grans protagonistes, o Casero, amb opcions a la general. Aquesta lluita finalitzà amb el desgast de tots els ciclistes de cara a pròximes cites, com també en la neutralització dels nou corredors que s'havien fugat. Després de quasi 80 quilòmetres d'intensa persecució es va produir la reunificació dels dos grups principals. Jalabert, Mancebo i Dierckxsens fou aleshores quan intentaren la fuga. Aquests tres homes davant la passivitat del grup aconseguien un avantatge entorn del minut i, quan el grup reaccionà, ho va fer tard perquè el guanyador fou un esprintador. En els dos darrers quilòmetres, Jalabert ho intentà en solitari i sols Dierckxsens el va poder seguir. Al final, s'imposà l'experiència de Jalabert.