Bernarda Angulo, 89 anys i millorant

L'espanyola més veterana del torneig va aprendre a nedar quan tenia 45 anys

Els grans de l'Europeu Màster treuen bones marques a Son Hugo. | T.A.

Jordi CaballeroPalma06/07/01 0:00

Els Campionats Màsters de natació es caracteritzen per la participació de nedadors d'edat molt avançada que acostumen a tenir una gran qualitat humana. Ahir, asseguda en una cadira de Son Hugo, hi havia una d'aquestes nedadores, Bernarda Angulo, que té 89 anys (es diu molt ràpid) i és de Las Palmas. Bernarda, que és la participant espanyola més veterana dels Campionats, esperava pacientment el moment de recollir la medalla de plata que va aconseguir als 200 metres per a majors de 85 anys. Estava inquieta, neguitosa, però no per la medalla, sinó per la prova de 400 metres que havia de disputar a l'horabaixa.

«No sé què em passa, però cada dia m'interessa més quedar bé. Abans, quan veia que les persones s'ho agafaven molt seriosament jo els deia, però si no cal, l'esport és meravellós!, però cada any que passa m'agafa més fort». Amb 89 anys, Bernarda ha consagrat la seva vida a la natació. Diu que tots els doblers que pot arreplegar els fa servir per viatjar a torneigs importants com aquest, on la tracten com una estrella per la seva vitalitat: «Alguns em diuen que no viatgi tant a la meva edat, però jo els responc: com no hi he d'anar, si tothom m'està esperant! La veritat és que la gent em dóna molt d'afecte allà on vaig i això m'encanta».

Bernarda va superant les seves marques amb el temps, i és que cada dia té més ganes de millorar: «A vegades veig persones molt més joves que jo que no tenen esma per moure's de casa. Hi ha moltes persones que poden arrencar però no ho fan. Allò que els dic jo és que la vida és activitat i així se l'haurien de prendre. Mira si és veritat, que jo ahir vaig batre el meu rècord dels 200 lliures».

Allò més sorprenent de tot és que no es va aficionar a la natació fins a edat molt avançada, quan necessitava omplir la seva vida amb una passió: «Jo vaig aprendre a nedar als 45 anys. La meva filla era saltadora de trampolí i es casava. A més, jo havia quedat viuda, així que vaig aficionar-m'hi quan acompanyava la meva filla. Ara pens que tot el que no vaig gaudir de jove ho he gaudit de gran».