«Som a la Champions», fou el títol de la festa i el crit més
escoltat fins avançades hores de la matinada d'ahir al voltant de
Son Moix. Milers d'aficionats vermellencs s'aproparen just
finalitzat el partit fins al camp de gespa artificial del costat
del Palau Municipal de Son Moix, per participar a la festa que el
Club i la Federació de Penyes organitzaren per celebrar la
consecució d'un lloc del Reial Mallorca a la Lliga de Campions de
la temporada que ve, i agrair així l'incondicional suport de
l'afició durant tot l'any. La festa començà una hora i mitja abans
del començament del partit, amb actuacions de ball de bot i
l'Orquestra Mallorqueta, a més de camallargues, malabaristes i els
típics dimonis vermellencs ballant i animant.
La gran «moguda» es produí després del partit. La gran entrada
que registrà ahir l'estadi ajudà perquè el recinte annex fos ple de
gom a gom de milers de mallorquinistes que begueren, menjaren i
ballaren en honor de l'equip dels seus colors. Música, joia, calor,
actuació de ballarines brasileres i crits, molts de crits que es
resumien en només un: «Som a la Champions!». Sens dubte una de les
grans atraccions fou la pantalla gegant instal·lada al recinte, de
més de setze metres de llargada, que amb projeccions recordà als
assistents tots els gols, molts de gols, de l'equip en la seva
millor competició lliguera de la història.
Els més corejats foren, lògicament, els aconseguits davant els
equips grans als seus estadis, i és que aquesta temporada el
Mallorca ha marcat al Bernabéu, al Camp Nou i a Riazor. Quan
aparegué l'autocar que duia Luque, Etoo, Ibagaza i companyia a la
festa, tot fou un clam: «Campions, campions!». A més, al·lusions a
la ja impossible continuïtat d'Aragonés com a entrenador de l'equip
i veus que corejaven el nom de tots els jugadors de, segurament, la
millor pantilla de tots els temps del Reial Mallorca, que
s'escoltaven a mesura que descendien al lloc on es desenvolupava la
gran revetla vermellenca. Tothom volia parlar amb ells, donar-los
la mà o simplement veure'ls de més a prop. Els joves eren els més
agosarats i els que més contribuïen que la festa no decaigués.
No hi havia gens de mala cara per a ningú. Per una vegada
afició, jugadors, tècnics, directius i fins i tot les principals
autoritats polítiques de les Illes, Antich, Munar i el batle
Fageda, tots plegats parlant de futbol i dels èxits d'un Reial
Mallorca 2001 que passarà al record de tots els mallorquins. Ni tan
sols la victòria del Deportivo de la Corunya ho espatllà. Al final,
la gent començà a abandonar el lloc de celebració amb una cara de
felicitat, cansament i una mica de malenconia, que sempre es
produeix quan finalitzen les coses bones i que ens ve a la ment que
potser no es tornaran a repetir. I és que millorar això
significaria arribar a tocar el cel.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.