Simoni demostra que és el més fort

De totes formes, el pupil de Manolo Sáiz va estar a prop de perdre la seva privilegiada segona plaça a causa de l'atac que llançà el corredor de iBanesto.com en la segona ascensió al Mottorone i que va tenir al ciclista donostiarra contra les cordes havent aquest de recórrer a les seves grans dots de baixador i a un gran treball en el tram pla que quedava fins la meta per agafar a Osa.

Sense Dario Frigo per aquesta darrera etapa amb un xic d'emoció de la ronda italiana, i amb Simoni ja pràcticament virtual guanyador de la carrera, l'interès de la jornada estava precisament en la lluita per les dues places restants del calaix. Per això, una etapa amb dues ascensions a un port de primera, el Mottorone, malgrat que ambdues sense el caràcter decisiu ja que la inicial estava molt al principi, i la segona, amb molt de terreny pla per intentar recuperar.

Com era d'esperar, els corredors de la part alta esperaren a la segona ascensió per intentar l'assalt als primers llocs i la victòria d'etapa. A l'espera de veure que pasava amb el primer, la maglia rosa es va fer l'amo del triomf d'etapa des del començament de la pujada amb un espectacular atac que demostrava que, malgrat l'absència de Frigo, ell era el més fort de la prova.

El del Lampre va agafar ràpidament avantatge, i després d'uns moments de selecció en el pilot perseguidor, Unai Osa es va llançar a per l'italià veient els moments de dificultat pels quals passava Abraham Olano, que trobà en el seu company d'equip José Azevedo un bon aliat.

Per augmentar els problemes del guiposcoà, Honchar, Gotti, Noé i Contreras també botaren i agafaven Osa, que marxava acompanyat per Giuliano Figueras. Per davant, Simoni pujava a un ritme infernal i coronava el port en solitari avantatjant en minut i mig Gotti i Osa. Olano perdia al cim quasi un minut, distància que no li feia perdre el segon lloc i recuperable en el descens.