La història de la lligueta es repeteix un any més

En la tercera jornada, tres dels quatre representants balears ocupen la darrera posició en el seu grup

Pep Verger/J.SANS.Palma05/06/01 0:00

Patètic. Lamentable. Ja hi tornam a ser. Just s'han disputat tres partits dels sis de la lligueta d'ascens a Segona Divisió B i tres dels quatre representants de les Illes Balears ja ocupen la darrera posició. El Manacor, malgrat que dissabte fou golejat al seu terreny pel Ciutat de Múrcia "que és el líder" té encara alguna opció d'ascens. Un any sí i l'altre també, els representants del grup balear de Tercera Divisió fracassen estrepitosament quan arriba l'hora de la veritat, de jugar la lligueta. És així evident que els equips de les Balears de Tercera Divisió són pitjors que els catalans, valencians o murcians. Dissortadament, és així. I és que un any es pot parlar de mala sort, de falta de punteria, d'un mal arbitratge, però quan els equips de les Balears es perden sistemàticament dins la mediocritat...

El món del futbol es professionalitza cada dia més i, al cap i a la fi, l'economia acaba sempre marcant la trajectòria d'un equip. Per a major desgràcia dels equips de Balears els conjunts de Múrcia, Catalunya i el País Valencià són, sens dubte, dels que compten amb més recursos econòmics dels distints grups de Tercera Divisió. El factor econòmic possibilita que un nombrós grup de conjunt de la Tercera Divisió, tant de Catalunya, el País Valencià o Múrcia disposin de pressuposts superiors als 100 milions de pessetes.

No es tracta de conjunts professionals, però s'hi fan a prop. Això permet en aquests equips comptar amb futbolistes d'altres regions, que finalment són els que marquen la diferència respecte els representants de les Illes Balears. Així, com se sap, el Ciutat de Múrcia disposa del veterà Juan Sabas o l'Oriola, que diumenge guanyà a l'Estadi Balear, gaudeix dels serveis del mallorquí Raúl Pareja. A més a més, hi ha conjunts, malgrat que aquests ja són excepció, que tenen pressuposts que a les Balears podríem considerar estratosfèrics. L'Onda, per exemple, s'ha gastat 250 milions de pessetes per intentar arribar a Segona Divisió B i els filials dels grans (València B o Espanyol B) no se sap molt bé què costen, malgrat que disposen d'una plantilla molt ben escollida.

Però hi ha un factor clau, que en moltes ocasions passa per alt. Es tracta de la competivitat. A Balears, els equips amb possibilitats de jugar la lligueta d'ascens són sempre els mateixos, i just tenen aspiracions d'entrar-hi cinc o sis conjunts. A altres grups de Tercera poden optar a disputar la lligueta fins a nou o deu equips, amb la qual cosa la competivitat és molt major. No és, evidentment, afrontar la lligueta d'ascens, després de disputar una competició igualada, enfrontant-se durant la campanya a equips de nivell similar, que fer-ho després de just jugar davant tres o quatre equips de similars característiques. Així, sembla complicat que un equip de les Balears pugui ascendir a Segona Divisió B. Fa falta un pressupost milionari, molt lluny del que poden tenir conjunts com l'Atlètic Balears, el Constància, el Manacor o el Vilafranca.