TW
0

El mexicà Julio Alberto Pérez Cuapio, de l'equip italià Panaria, va fer història en el Giro d'Itàlia convertint-se en el primer corredor d'aquell país que guanya una jornada de la prova italiana, i, a més, considerada com a reina. El mexicà va invertir a recórrer els 224 quilòmetres entre Montebelluna i l'alt del Pordoi 7 hores, 24 minuts i 48 segons, mateix temps que l'italià Gilberto Simoni, que és el nou líder de la cursa. El fins ara líder, l'italià Dario Frigo, va perdre 45 segons, l'espanyol Abraham Olano, 3 minuts; mentre que l'italià Marco Pantani va arribar amb més de set minuts de desavantatge. La general pateix un gir important i passa a ser liderada per l'italià Gilberto Simoni, seguit pels també italians Dario Frigo, a 48 segons, i Wladimir Belli, a 1.27.

L'espanyol Unai Osa és quart, a 1.52, i Abraham Olano es col·loca en el vuitè lloc, a 3.53. L'italià Marco Pantani queda enrere, a 8.04 minuts. La jornada va començar amb molt de respecte entre els favorits, per la qual cosa la sortida va ser més lenta del que s'esperava i els atacs brillaren per l'absència. Ningú no volia descobrir les seves cartes, ja que el perfil de l'etapa escarrufava. Ni més ni manco que els mítics, Rolle, Fedaia i Pordoi, on hi havaia la línia de meta després de dues ascensions. Una prova d'aquesta aliança entre els equips forts de la cursa és que el maratonià port de Rolle, de 23 quilòmetres d'ascenció amb desnivells que arriben fins al deu per cent, es va fer pràcticament a ritme.

Pel cim va passar primer el colombià Fredy González, que donà temps a un grup en el qual es trobaven l'espanyol César Solaun, el mexicà Julio Alberto Pérez Cuapio i l'italià Gianni Faresin. La situació no va canviar en la llarga i complicada baixada, en la qual es va formar un grup de nou corredors, cap d'ells perillós en la general, i el conjunt Fassa Bortolo del líder Dario Frigo es va començar a moure. Els 12 quilòmetres d'ascensió al Pordoi es feren sense sobresalts en el grup de Frigo, Pantani, Simoni i Olano, entre altres; mentre que en el pilot de davant el colombià Fredy González marcava el ritme sense que la resta dels seus companys no tinguessin problemes per seguir-lo.

González va coronar primer el primer pas del Pordoi, mentre que el grup de la «maglia rosa» ho va fer a gairebé 2 minuts, sense que ningú no es mogués. La guerra es desfermà en la segona i definitiva pujada al Pordoi. Simoni sortí del grup, i Osa i Pérez Cuapio s'hi afegiren poc després. El mexicà va mantenir la roda de Simoni sense problemes, i en els darrers metres es va imposar i, mentre Frigo, Olano, Pantani i companyia fallaven en el grup de darrere, Simoni aconseguia el lideratge.