Equip de Campions

El Mallorca jugarà la Lliga de Campions la temporada pròxima. Una clara i justa victòria (4-0) davant un ximple, mediocre i vulgar Rayo, juntament amb la derrota del FC Barcelona al Nou Camp davant l'Oviedo asseguraren la presència del Reial Mallorca en la màxima competició continental. L'horabaixa fou així rodó. Encara hi havia gent dreta, que anava cap a la seva localitat, quan Àlvaro Novo, després d'un bon dríbling, deixà la pilota a Etoo que, completament sol a l'interior de l'àrea madrilenya, superà Keller. Es complia poc més del primer minut i el Reial Mallorca ja guanyava.

Ningú no es recordava ja de les nombroses i importants baixes. Restava tot un món, però mentre que el Rayo semblava mig adormit, els homes de Luis Aragonés, amb avantatge en el marador, controlaven el partit sense gens de dificultat. El Reial Mallorca volia sentenciar tan aviat com fos possible i Carreras, fins en tres ocasions, Etoo, Finidi i Miquel Soler podrien haver augmentat l'avantatge en el marcador i, alhora, donar tranquil·litat de manera quasi definitiva. Així i tot, allò cert és que els madrilenys mai no inquietaren el portal de Miki, però... I és que les errades es poden acabar pagant. I qui tant perdona...

Però la innocència del Rayo durant els primers quaranta-cinc minuts fou infantil. Engonga, que reapareixia després de la lesió, duia el control del centre del camp, ben escortat per Paco Soler "està fent un gran final de temporada", mentre que Etoo en punta era tot un malson per als homes de Juande Ramos. Finidi, a més, viu ara el seu millor moment, i ja demostra tota la seva vàlua. I arribà el segon quan el Rayo mostrava algunes dosis de reacció. Finidi va fer el segon, aprofitant una gran passada d'Etoo. El goig fou complet quan Carreras deixà una pilota d'or a Etoo, que el camerunès aprofità. Juande Ramos intentà l'impossible donant entrada a Clotet i a Luis Cembranos, però res no varià. La festa continuà i les oportunitats de gol arribaren ben aviat.

El Mallorca, amb el pas dels minuts, cedí la pilota als madrilenys, com havia de ser. En tot cas, les ocasions més clares foren per als mallorquinistes. Luis donà minuts a Biagini, Albert Riera i Armando, i res no canvià. El Mallorca era molt superior i el Rayo, completament desmotivat, somiava ja en el retorn. Continuar sobre el terreny de joc era massa patir per als homes de Juande Ramos, que estan completant una segona volta nefasta. El Mallorca, quan encara faltava un quart d'hora, es dedicà a tocar i a tocar l'esfèrica, en espera d'una bona ocasió per fer mal al rival. Fou així quan en temps de descompte arribà el quart, el primer a Primera del mallorquí internacional Albert Riera.