El València s'estavellà contra Oliver Kahn en els penals

BAYERN MUNIC: Kahn, Sagnol, Linke, Andersson, Kuffour, Lizarazu, Effenberg, Hargreaves, Salihadmizic, Scholl i Elber.
Jancker va entrar per Sagnol, al minut 46; Zickler, per Elber, al 99; i Paulo Sergio, per Scholl, al 107.
VALÈNCIA: Cañizares, Angloma, Ayala, Pellegrino, Carboni, Baraja, Mendieta, Kily Gonzàlez, Aimar, Sanchez i Carew.
Aimar va entrar per Aimar, al minut 46; Zahovic, per Sànchez, al 65; i Djukic, per Ayala, al 88.
ÀRBITRE: Dick Jol. Va mostrar targeta groga a Andersson, per part del Bayern de Munic, i a Carboni i Kily Gonzàlez, per part del València.
GOLS:
0-1: minut 2, Mendieta (p).
1-1: minut 50, Effenberg (p).
PENALS: Paulo Sergio (Fora), Mendieta (gol) 0-1, Salihamidzic (gol) 1-1, Carew (gol) 1-2, Zickler (gol) 2-2, Zahovic (atura Kahn) 2-2, Andersson (atura Cañizares) 2-2, Carboni (atura Kahn) 2-2, Effenberg (gol) 3-2, Baraja (gol) 3-3, Lizarazu (gol) 4-3, Kily González (gol) 4-4, Linke (gol) 5-4, Pellegrino (gol) 5-4.
INCIDÈNCIES: Final de la Lliga de Campions disputada a l'estadi Giuseppe Meazza de Milà davant 75.000 espectadors.

Els penals varen privar el València d'aconseguir la seva primera Copa d'Europa després d'empatar a un gol durant els 120 minuts de joc davant el Bayern de Munic i haurà d'esperar a una altra ocasió per adjudicar-se el més preuat títol europeu de clubs, que en el cas del conjunt alemany és el quart en la seva història. Ambdós equips arribaven a la final amb la intenció de llevar-se de damunt l'amarg regust de ser els dos darrers subcampions de torneig. Només un podia fer-ho, i va ser el Bayern qui atrapà la glòria. El València haurà d'esperar una altra ocasió. Si el Bayern veia fa dues temporades com dos gols del Manchester United al darrer alè del partit li llevaven la Copa d'Europa, en aquesta ocasió es trobava amb un gol en contra de penal de Gaizka Mendieta, sobre el qual es va cometre la falta, als dos minuts de partit, que dificultava notablement el seu camí cap al títol.

A més, Santiago Cañizares es va entestar a posar més traves al treball del conjunt alemany en aturar un llançament de penal a Mehmet Scholl només tres minuts després del gol valencianista en una falta comesa per Jocelyn Angloma a Steffan Effenberg. La final es preveia tàctica, molt estudiada, però Cúper va fer una advertència la vigília que es va complir. Tots els preparatius calculats per una final es podien anar en orris o servir de poc per una acció puntual als primers instants, i així va succeir. L'inici del matx no va poder ser més trepidant, amb dos penals en a penes cinc minuts de partit. Angoixat per la necessitat de marcar, el Bayern va anar en recerca de la porteria del conjunt espanyol, una circumstància a la qual el València, acostumat en Europa aquesta temporada, va respondre amb la seva millor virtut: l'ordre defensiu.

Així, la pilota va ser per a l'equip d'Ottmar Hitzfeld, malgrat que l'entramat defensiu d'Héctor Cúper limitava les opcions ofensives de la formació bàvara als llançaments des de fora de l'àrea, a més que les comptades ocasions de les què va disposar a prop de Cañizares les va tudar. L'aposta per l'argentí Pablo Aimar només va durar a Cúper 45 minuts. Al descans va optar per una solució que també havia pensat abans del partit, donar entrada a David Albelda, malgrat que tal volta es va precipitar. El tècnic preveia més lluita i volia el més fort abans que el més tècnic, però el camí al gol tornava a arribar de penal, en aquesta ocasió a favor dels bàvars. Steffan Effenberg igualava el partit, i ara que el València precisava marcar, s'havia quedat sense un dels seus millors recursos en atac, Aimar.

El gol desferrà un poc els valencianistes del seu àrea, donat que el Bayern, sense renunciar a l'atac, havia tranquil·litzat la seva escomesa. La pròrroga es podia resoldre amb gol d'or, i els dos equips tenien més por que altra cosa. Elber i Salihamidzic, per part del Bayern, i un altre pic Zahovic, per part txé, varen ser els únics indicis de perill al temps extra. Però els dos equips havien demostrat anteriorment que només podien marcar de penal, i eren aquests els que proclamarien el nou campió. La loteria va voler que el Bayern s'endugués el triomf, defensat pel millor porter del món, Oliver Kahn, i que el València, i Cúper, tornessin a perdre una altra final, i s'omplissin de llàgrimes.