Resultats sorprenents

Aixecada del teló oficial d'una nova lligueta d'ascens a Segona Divisió B. Resultats del tot sorprenents i algun altre inesperat, tal com succeí al camp de l'Europa on el Vilafranca va aconseguir sumar un punt, que pels efectes podria resultar sensacional. I res diguem dels tres punts aconseguits pel Manacor, que segons compten les cròniques, hauria pogut guanyar amb un resultat encara més inflat. Per no perdre el costum, tant a Inca com a l'Estadi Balear, es va repetir la història. Derrota dels dos amfitrions que comença a posar molt costa per amunt la decisió final quant a aconseguir l'objectiu. Estam totalment d'acord que el rival del Constància va ser lleugerament superior al seu amfitrió. El que ens costa acceptar és l'espectacle de l'Estadi Balear, on un rival que no és res de l'altre món, es va imposar al llarg i ample del temps reglamentari per acabar humiliant l'Atlètic Balears. Conjunt, el blanc-i-blau, que per ser fidel a la tradició, va perdre la gran ocasió d'imposar-se al seu rival, tal com succeí la temporada passada contra l'Horadada. I d'aquell partit es tregueren nefastes conseqüències, que més val no rememorar. Un conjunt que en fred, i motivat per una errada colossal, encaixà un gol, i posteriorment fou capaç d'igualar i, fins i tot, desnivellar el tanteig en sentit favorable, no pot al final retirar-se derrotat. Sembla mentida el que afecta la conjunció de l'equip actuar mermat. Per ventura, va exagerar una mica el porter Picazo, que amb una mica més de bona voluntat, hauria pogut col·laborar amb la resta d'efectius. No ho va considerar així, i el seu comportament no sols va ofendre els històrics colors blanc-i-blaus, sinó que igualment va prendre el pèl i se'n va riure de la bona fe dels fidels incondicionals que tenen més vergonya que l'esmentat. I amb el seu comportament, repetim, va jugar amb la il·lusió d'un indefens jovenet, obligat a defensar el portal en partit de tant compromís, afectat igual que ell d'una lleugera lesió. De moment, ens estimam més no fer gran la ferida. Temps quedarà d'aquí a final de temporada per cantar les veritats a més d'un, preocupat, això sí, de comptar els bitllets un per un a l'hora de percebre la mensualitat, molt abans d'estampar la firma en el conforme preceptiu. Malgrat l'especial tarannà dels modèlics directius, poc cas els va fer a l'hora de demanar-li, quasi de genolls, la seva col·laboració.