Marcos, tot lluita, punt d'honor i experiència per al Mallorca.

TW
0

En el seu intent per insuflar alguns àtoms d'il·lusió al barcelonisme, Carles Rexach indicà que el seu equip arribaria a la Champions perquè el Mallorca és menys expert «i està menys acostumat a jugar amb pressió» que no pas els seus homes. El tècnic català, que estava a l'ombra de Llorenç Serra Ferrer, (fins que el substituí) no es va aturar a pensar en aquell moment d'èxtasi (el seu equip havia guanyat 5-1) en quina és la plantilla del Reial Mallorca 2000-2001, ni qui és l'inquilí de la banqueta.

Un cop d'ull a l'onze inicial tipus en què confia Luis Aragonés no deixa una altra impresió que si, alguna cosa no falta, és l'experiència. Que es puguin catalogar com a joves titulars dins el Reial Mallorca es troben Leo Franco, Ariel Ibagaza, Samuel Etoo i Albert Luque. Però amb matisos. Leo Franco i Ariel Ibagaza varen debutar molt joves a la Primera Divisió argentina i, a més, feren el bot a Europa també molt joves, la qual cosa afegida a les incursions a la selecció argentina els atorguen «saber estar». Samuel Etoo té 20 anys, però arribà a Espanya amb 16, i amb 18 ja era titular amb Camerún, sempre lluitant per títols a Àfrica i amb presència a Mundials.

Llevat d'aquests quatre jugadors que no arriben als 24 anys, més Fernando Niño, de 27 anys però que just ha estat enguany quan ha estat titular fix a Primera Divisió, la resta de la formació habitual de Luis té un currículum farcit de partits importants a la màxima categoria espanyola, a competicions europees, i amb les seleccions. La línia defensiva habitual la formen a més de Niño, Xabier Olaizola, Miquel Àngel Nadal i Miquel Soler. Olaizola, que al novembre farà 31 anys, ha viscut tot el creixement del Mallorca, ja ha estat lluitant per entrar a la Champions, i ha disputat dues finals, mai arronsant-se.

I el cas de Nadal i Soler és a part. Ambdós jugadors havien estat donats per «acabats». El manacorí té un palmarès que espanta: 1 Copa d'Europa, 1 Recopa, 2 supercopes d'Europa, 5 lligues, 2 copes del Rei, i 3 supercopes. Però va ser marginat per Van Gaal al Barcelona, i el club català gairabé el va regalar perquè no volia comptar amb ell. El mateix que Miquel Soler, amb 36 anys a les seves esquenes, superats àmpliament els 400 partits a Primera Divisió, i havent jugat en gairebé tots els grans del futbol espanyol: Espanyol, Barcelona, Atlètic de Madrid, Sevilla, Reial Madrid i Saragossa, d'on no li posaren cap entrebanc per partir, ja que tenia 33 anys.