La història es torna a burlar de l'Inca

GRANADA (41+47): Serrano (19), Mesa (8), Romero (18), Manzano (6) i Félix Sànchez (7) -cinc inicial- Pin (0), Liñan (14), Cansin (4) i Talaverón (12).
18 de 42 en tirs de 2 punts; 8 de 18 en triples; i 28 de 36 en tirs lliures.
DRAC INCA (43+34): Edu Sànchez (2), Mons (1), Stacey (10), Lightfoot (13) i Miralles (19) -cinc inicial- Villar (12), Cabral (14), Montañana (2) i Aldama (4).
15 de 33 en tirs de 2 punts; 10 de 25 en triples; i 17 de 23 en tirs lliures.
ÀRBITRES: Mínguez i Pérez Niz. Eliminaren per personals Talaverón, Miralles, Stacey i Lightfoot. Assenyalaren una tècnica a Félix Sànchez.
INCIDÈNCIES: Partit disputat al Palacio de los Deportes de Granada, que finalment no es va omplir, si bé varen assistir uns 6.500 espectadors, entre els quals, més de cent aficionats del Bàsquet Inca.

Sembla que està escrit. Drac Inca és un equip predestinat a quedar-se sempre a mitges. Just quan acarona la glòria, alguna cosa succeeix que l'envia directe al purgatori. El seu estigma perdedor es fa més gran i en la seva fulla de serveis només apareixen coses vulgars. Alacant, Còrdova i ara Granada, un equip de mig pèl que a penes compta amb cinc jugadors interessants, han forjat la negra biografia del quadre mallorquí als play-offs.

El somni de la semifinal balear es va esfumar i el curs arribà al seu punt i final pel Drac Inca. Qualsevol anàlisi, per somer que sigui, deixa més o manco clar que les opcions d'èxit de l'Inca quedaren notablement mermades als dos primers partits de la sèrie. El Palau va permetre equilibrar l'eliminatòria, però en bàsquet tothom té més o menys clar que guanyar un cinquè partit amb el factor pista en contra és el més semblant a una missió imposible. La lògica no es va alterar.

Aferrat a l'encert del seu perímetre, Inca va aconseguir ressistir durant un primer acte que quasi sempre es va moure sobre un filferro. L'encert d'Orlando Lightfoot i Willy Villar des de la línia de 6.25 metres va l'únic factor de desequilibri i el que va permetre als mallorquins retirar-se als vestidors amb un tímid somriure en el seu rostre (41-43). El bàsquet balear havia funcionat a empentes, a estones, però un parell de fuetades de Lightfoot l'havien permetre tancar el segon quart amb una exígua aventatge.