A la Champions (2-1)

1 LAS PALMAS: Nacho González (1), Ramón (1), Paqui (1), Josico (1), Turdó (2), Àlvaro (1), Jarni (1), Schürrer (1), Jorge (1), Guayre (1) i Àngel (1).
Pablo Lago (1) substituí Jorge en el minut 59, Eloy (1) entrà per Turdó en el minut 74 i Orlando (1) suplí Guayre en el minut 83.

ÀRBITRE: Losantos Omar (2), del comitè basc. Bé. Amonestà Robert Jarni en el minut 33 i Siviero en el minut 40 i Nacho González en el minut 76.

GOLS:
1-0: minut 35, Ibagaza treu un córner, Finidi pentina la pilota i Siviero, al segon pal, es llança a terra per enviar l'esfèrica dins la porteria de Nacho González.
1-1: minut 45, Guayre, per baix, després de rebre una pilota tocada amb el cap per Josico, supera Leo Franco.
2-1: minut 92, Carlos recull un rebuig de Nacho.

A la Lliga de Campions! El Reial Mallorca ja és a la zona més noble de la classificació, a la reservada just per als més nobles i poderosos del futbol espanyol, el més potent del continent. Era senzill, ja que bastava derrotar la UE Las Palmas, però no ho va ser gens. El conjunt d'Aragonés superà el conjunt de Sergio Kresic, que tingué en l'ordre la millor de les virtuts, en temps de descompte. Carlos aprofità un rebuig de Nacho González, després d'una bona rematada de Biagini per fer embogir Son Moix. Però durant els noranta minuts anteriors, el conjunt d'Aragonés ensenyà el mostrari sencer de mancances, tot el catàleg, sense excepcions. L'angoixa per guanyar i les presses per marcar provocaren una manifesta falta d'idees en el centre del camp. A les bandes, ni Finidi, ni Carreras, ni Àlvaro Novo més tard, no crearen perill i a l'avantguarda faltà mobilitat. Així, guanyar semblava impossible, però no ho era. La fe en el triomf dugué el Mallorca a la Lliga de Campions en el darrer alè, amb el temps complet. Però era igual, també hauria anat bé de penal injust. Allò més important era situar-se a la zona dels déus, a la Lliga de Campions.

El Mallorca necessitava guanyar per fer possible el somni de la Lliga de Campions. Col·locar-se a la zona més noble de la classificació era una quimera fa encara relativament poc i els homes d'Aragonés ho podien convertir en realitat. Però feia falta guanyar la UE Las Palmas. De sortida, el Mallorca aconseguí el control del centre del camp, es notava en l'ambient la transcendència de fer un gol ràpid, al més aviat possible. Just s'havien disputat sis minuts de joc quan Carreras centrà des de la banda "l'esquerra, és clar" i Luque, a boca de canó, envià la pilota fora. Increïble. El més senzill era marcar, però el davanter mallorquinista, tal com sona, posà el peu tort i l'esfèrica no entrà a la porteria d'un sorprès Nacho González. El conjunt canari es defensava amb ordre, però sense renunciar al triomf. Àlvaro disposà d'una bona ocasió i Jarni, poc abans de la primera mitja hora de joc, envià fora, per poc, un potent xut.

El conjunt d'Aragonés tenia el control del partit, marcava el ritme de joc i, així com avançaven els minuts, més intens es feia el domini mallorquinista. I arribà el gol. Ibagaza tragué un córner des de l'esquerra, Finidi pentinà l'esfèrica i Siviero, al segon pal, es llançà a terra per enviar la pilota dins la porteria de Nacho González. El conjunt de Kresic disposà, just treure de centre, d'una claríssima ocasió, però Josico no encertà a materialitzar en gol un rebuig en curt de Leo Franco. Però l'oportunitat dels canaris fou just un miratge, ja que el Mallorca incrementà el seu domini en el tram final del primer temps. El descans era ben a prop, però restava un minut de perllongació. Las Palmas l'aprofità i Guayre, després que Josico tocàs amb el cap, va fer l'empat. Els mallorquinistes reclamaren fora de joc, però Miquel Àngel Nadal habilitava el davanter canari.

Al segon temps Aragonés no es torbà a moure la banqueta i donà entrada a Àlvaro Novo en substitució de Carreras. Finidi se situà a l'esquerra, mentre que Novo ocupava el seu lloc natural a la dreta. El Mallorca havia de marcar, dominava el seu rival per complet, però... Els canaris estaven contra les cordes, no aconseguien fer dues passades bones de manera consecutiva, però el gol no arribava. L'afició, ara sí, espitjava per moments, malgrat que la perillositat dels canaris provocava que no hi pogués haver la més mínima errada. La pressió inicial dels mallorquinistes es diluí amb el pas dels minuts i el joc es va anar anivellant. Las Palmas perdia el màxim de temps possible i els homes de Luis Aragonés evidenciaven la seva patent falta d'idees de mig camp cap endavant. Ibagaza no es troba en el seu millor moment, i les bandes no funcionen com setmanes enrere. El Mallorca dominava, però no aconseguia inquietar Nacho González. Biagini entrà en substitució de Luque, però res no varià.

En el minut 68, un gran esglai omplí Son Moix quan Turdó, completament sol, no encertava a culminar un bon contracop dels canaris. El Mallorca acusava els nervis, patia ansietat i les errades començaren a fer-se abundants. Alguns xiulets, moments de silenci quasi eterns, combinats amb crits de suport per a l'equip, decoraven un vespre que semblava maleït. Arribat el darrer quart d'hora, la falta d'idees de mig camp cap endavant era ja un clam, una evidència. Faltava mobilitat a la davantera i visió de joc a la medul·lar. Aragonés cremà les naus, sorprengué la grada i donà entrada a Carlos en substitució de M. Soler. El Mallorca passà a jugar amb just tres defenses, però ja saben que no pel fet d'acumular homes d'atac es creen més ocasions. El miracle encara era possible i arribà en temps de perllongació. Carlos aprofità un rebuig de Nacho González per marcar i fer embogir Son Moix. El Malorca és a la Champions.