TW
0

La repetició del clàssic del bàsquet balear entre el Drac Inca i el Menorca Bàsquet s'ha convertit en el tema candent no només de l'actualitat esportiva de les nostres Illes, sinó de tot el món de la cistella espanyola. Mai no s'hauria pensat De Carlo Deveaux que un bàsquet seu faria trontollar els reglaments de la Federació Espanyola i posaria en peu de guerra una altra vegada el Bàsquet Inca i el Menorca Bàsquet, dos enemics que es reconcilien de tant en tant però que viven més temps en conflictes per diversos temes. Aquesta temporada ja començà ben calenta pel fitxatge de l'escorta català Llorenç Mons pel Drac Inca. El Menorca Bàsquet, que li havia donat l'oportunitat de pegar el bot de la EBA a la LEB, comptava amb el català, i no va digerir gens bé que els seus veïns li «robassin» un dels seus jugadors.

Però la polèmica de l'estiu no arribà a la sola de les sabates de la desfermada pel darrer derbi, a Inca, on una cistella anul·lada pels àrbitres fou donada per bona per la taula d'anotadors. Inca recorregué, i la Federació Espanyola, en una decisió sorprenent (només hi havia un precedent), ordenà repetir el partit a partir del minut 2, que és quan es produí l'errada. A partir d'aquí, indignació a Menorca i satisfacció a Inca. Ahir vespre, al programa Per Afició de TeleNova i que condueix Tomeu Terrassa, les cúpules rectores dels dos clubs es citaren per debatre un tema que ha tornat a encendre l'espurna entre inquers i maonesos. Tant uns com els altres creuen tenir la raó. De moment, la Federació ha donat la raó als inquers, però els menorquins no s'han quedat aturats i han recorregut, i la pilota torna a estar en el teulat federatiu.

I enmig d'aquesta tensa espera, president i vicepresident del Drac Inca, Sebastià Penya i Joan Rubert, i els seus homòlegs menorquins, Josep Lluís Sintes i José Timoner, cara a cara al polígon de Son Castelló. La tensió es palpava en l'ambient, després de l'enèsim creuament de declaracions entre homes de bàsquet que es coneixen de fa molts d'anys. Sintes començà reiterant les seves disculpes per les seves afirmacions d'«odi de Menorca cap a Inca, però va ser un moment de molta tensió, el telèfon no aturava de sonar, i vaig fer un comentari a què se li va donar més importància, perquè vaig dir que hi hauria gent que odiaria, d'altra que no i altra que passaria del tema». Sebastià Penya agafà la paraula per indicar que les relacions «no estan rompudes», i reiterà que «vàrem defensar els interessos del nostre club, com hauria fet qualsevol».

El vicepresident del Menorca contradigué Penya i digué que «els partits duren 40 minuts, i estic segur que si tots els clubs LEB es reunissin dirien que quan es firma l'acta tot s'acaba. Si a nosaltres ens hagués passat, fins i tot en Quino Salvo es planta enmig de la pista per aturar el partit i aclarir el tema». Joan Rubert va defensar el seu delegat, Vicenç Tauler, i afirmà que «ell va anar a la taula i reclamà, però li digueren que no i el feren seure. Tenia dues opcions, reclamar i reclamar i que li pitassin un parell de tècniques, o pensar que potser havia estat una errada seva». A partir d'aquí s'acabaren els formalismes i el debat s'animà. Sintes indicà que «l'única missió que té el delegat és controlar els punts». I Rubert contraatacà amb la pregunta concreta: «els àrbitres anul·len els dos punts. És evident i cap persona ho pot negar», mentre els menorquins es duien el tema cap al seu terreny: «no ens podem basar en el vídeo, sinó que si la cistella està apuntada a l'acta, que és el que val si ningú no la reclama, és vàlida. I punt».