TW
0
MANRESA 80
DRAC INCA 77

MANRESA (46+34): Rutland (6), Noccioni (13), Sabaté (6), Braggs (14) i Singla (10) "cinc inicial" Ruf (4), Burgos (10), Holgado (2), Laviña (12) i Montas (3).
DRAC INCA (36+41): Villar (11), Merino (0), Stacey (15), Lightfoot (8) i Aldama (7) "cinc inicial" Edu Sánchez (7), Mons (13), Cabral (8), Montañana (4) i Crespo (4).
ÀRBITRES: De Lucas i Zafra. Eliminaren Noccioni.

Mediatitzat per «l'afer Menorca», Drac Inca feia història amb la seva visita a un fred Nou Congost en un moment en què els d'Abós planegen amb perillositat per la fulla de la navalla. A part de la tornada d'Aldama "amb una espectacular màscara", Luis Merino atorgà frescor a un cinc en què Lightfoot evidencià un pic més que el seu repertori no passa de la línia de 6.25. Salva Maldonado disposà de tot el seu arsenal, en un inici en què els locals explotaven el seu perímetre, mentre l'Inca es basava en un inconmensurable Aldama i la seguretat d'Stacey i Villar.

A mesura que els minuts avançaven, les pèrdues de pilota també ho feien, igual que la intensitat defensiva dels catalans, als que feien efecte les rotacions de la banqueta. El rebot i les pèrdues de pilota (14) eren el pecat capital dels del Raiguer, i ho pagaren al marcador (41-30 a falta de dos minuts per al descans), mitigats pels punts de Mons.

El tercer quart mostrà un Manresa que responia al repte triplista de Mons, i no només no baixava dels deu punts, sinó que augmentava l'avantatge (57-45, minut 24) i, a més, Aldama cometia la quarta falta. Però va aparèixer Stacey mostrant el que adoleix Lightfoot: regularitat. Cabral completà la feina i Inca tornà a creure en el miracle (59-55, minut 22). La igualtat es va mantenir fins als darrers minuts. Lighfoot empatà a 76 en faltar un minut. Aldama no apuntà els tirs lliures, i Rutland, a falta de 8 dècimes, decidí el partit amb un triple espectacular.