Espanya donà una lliçó de futbol

ESPANYA: Cañizares, Manuel Pablo, Hierro, Nadal, Sergi, Mendieta, Helguera, Guardiola, Munitis, Raúl i Morientes. Rubén Baraja per Helguera, Vicente per Munitis, Exteberría per Mendieta i Javi Moreno per Morientes.
FRANÇA: Letizi, Karembeu, Silvestre, Desailly, Lizarazu, Makelele, Vieira, Petit, Zidane, Henry i Dugarry. Wiltord per Dugarry, Micoud per Zidane, Trezeguet per Vieira i Pires per Makelele.
ÀRBITRE: Michael Frolich (Alemanya). Amonestà Fernando Hierro i Raúl per part d'Espanya i cap amonestat per part de França.
GOLS:
1-0: minut 40, Iván Helguera.
2-0: minut 49, Morientes.
2-1: minut 85, Trezeguet.

La Selecció espanyola s'imposà a la francesa per dos gols a un en un partit amistós disputat a l'estadi de Mestalla, a València, on els homes de Camacho donaren un repàs de futbol a la millor selecció del món. No semblà en cap moment un partit amistós, almenys per part dels espanyols. Des dels primers minuts sortiren amb ganes de revenja i cercaren amb insistència la porteria gal·la. I el gol arribà quan més falta feia, al límit del descans, en un d'aquells gols anomenats «psicològics»: Mendieta posà de manera impecable una pilota al cap d'un Iván Helguera que només va haver de ficar-la dins per fer pujar el primer gol al marcador.

I si la primera part no podia acabar millor, la segona va començar d'una manera semblant. Només duien quatre minuts de la represa, quan Morientes va culminar una perfecta jugada d'atac dels seus companys de club i selecció, Raúl i Helguera, disparant fora de l'abast del porter francés Letizi, i fent així el segon gol de la nit. El públic que omplia Mestalla s'ho passava d'allò més bé veient com els homes de Camacho donaven un repàs futbolístic a la selecció campiona d'Europa i del món, i, en teoria, la millor del moment.

Als quinze minuts del segon període arribà el primer gran ensurt per a la porteria defensada per Cañizares, quan Henry, després d'una gran jugada personal, xutà sol i la pilota es passejà per damunt de la ratlla de la meta espanyola. Poc per a una selecció que presumeix de ser la més forta de totes. Espanya continuava jugant molt bé, però decidí cedir el domini del joc als francesos i, així, sortir en perillosos contracops, aprofitant la velocitat del recent incorporat Vicente, ídol de l'afició txe, i de Raúl González, molt lluitador i generós durant tota la nit, però sense sort davant la porteria, encara que cercà amb insistència el gol per esborrar el record d'aquell «fatídic» penal.

El seleccionador Lemerre segurament no estava gaire satisfet quan inicià un rosari de canvis en el seu equip. La imatge del seus homes no varià gaire i el gol semblava més a prop del seu rival, fet que suposava ja una «golejada històrica», que dels francesos. Davant la superioritat hispana només feia falta un gol del rival per donar emoció a un encontre dominat de cap a peus pels locals. I llavors, aquest arribà quan faltaven cinc minuts per al final, mitjançant Trezeguet, però fou massa tard per posar la por al cos a una selecció, l'espanyola, que, ahir, sí que fou el combinat que tots els aficionats que es donaren cita a Mestalla desitgen veure en les grans ocasions i no només en els partits amistosos.