EfeValència28/03/01 0:00
TW
0

Espanya intentarà refer-se d'una pinzellada dels vint anys sense guanyar davant França i prendre's la revenja de la seva eliminació en l'Eurocopa 2000 davant el conjunt francès, amb la qual cosa recuperaria una bona dosi del prestigi perdut en els darrers amistos i demostraria que pot estar amb els grans. Per José Antonio Camacho i els seus pupils aquest no és un partit amistós qualsevol. És un partit reivindicatiu i a més davant el campió mundial i europeu, que a més és el que els tallà les ales en el torneig continental de Bèlgica i Holanda. Per Roger Lemerre, Zinedine Zidane i companyia també es presenta com una ocasió de ratificar la seva condició de millor selecció del moment quasi inaccessible. França començà contra el Japó dissabte passat l'anomenada Operació Copa del Món i ho vol fer a l'engròs, afegint així un altre gest al seu infal·lible revòlver futbolístic.

Mestalla acollirà amb les seves millors gales un partit de primera magnitud, amb grans figures sobre la gespa, i un equip espanyol que anhela tornar la il·lusió als seus aficionats després de travalades davant Argentina, Alemanya, Holanda i Anglaterra, que minvaren aqueixa pretensió de Camacho de pujar l'esglaó i instal·lar-se d'una vegada, en el moment de la veritat, en el pis de l'èxit. Espanya és invicta en la Comunitat Valenciana des del 1994, quan va caure a València davant Croàcia (0-2), però França ja s'encarregà, per exemple, d'acabar amb la màgia espanyola a Sevilla el 1991 (1-2), així com d'acabar amb el seu somni en la final de l'Eurocopa 1984 (2-0) i en els quarts de la del 2000 (2-1).

Aquest còctel d'adversitats espanyoles davant França en els darrers vint anys motiva encara més els homes de Camacho, necessitats d'un triomf que no dóna punts però sí confiança i prestigi. El tècnic murcià ha insistit en aquesta concentració en la necessitat de no repetir les errades puntuals que han suposat derrotes en els anteriors compromisos tot i no haver jugat precisament malament algun d'ells. Les pilotes per alt, sobretot a Anglaterra, foren un malson. Absent Avelardo, per aquesta ocasió compta amb dues torres amb experiència com Fernando Hierro i el recuperat Nadal, així com amb el relleu de Téllez, per comprovar si es millora en aquesta qüestió.

Però també la tasca creativa, representada en el triangle Guardiola-Mendieta-Raúl té una altra prova de foc davant tan il·lustres oponents, capaços de contenir amb solvència i de respondre amb contundència. Raúl és conscient que tindrà sobre ell moltes mirades. Després de fallar un penal a poc del final a Bruges, sap que cada vegada que es torni a enfrontar a França recordarà el seu llançament. El Fórmula U, com l'anomena afectuisament Hierro, vol rescabalar-se de debò, i ho farà amb Fernando Morientes com a company i referència en la davantera, a causa de la lesió de turmell de Javi Moreno.