Barça i Madrid es retroben per fi a la final

PAMESA: Rodilla (7), Maluenda (9), Durham (17), Hopkins (14), Alston (12) "cinc inicial", Àlvarez (-), Millera (4), Luengo (4), Pleuger (-) i Burgos (2).
BARCELONA: Hawkins (14), Jasikevicius (6), Karnisovas (18), Gasol (13), Dueñas (4) "cinc inicial", Elson (2), Savic (6), De la Fuente (9), Rodríguez (8), Navarro (13) i Rentzias (2).
ÀRBITRES: Ramos, Arteaga i García Ortiz. Exclogueren per personals Hopkins (m.33) i Alston (m.40). Assenyalaren tècnica a Roberto Dueñas, que quedà eliminat, per donar-li una potada a la pilota (m.27).

La final de la Copa del Rei rebrà de nou el Barcelona després de cinc anys sense constància del conjunt català en el partit que decideix el títol, que no va estar a l'abast d'un Pamesa València que va caure víctima de la impressionant potència de foc desplegada per la formació catalana.

Era un duel de dos equips disposats a guanyar en el mig camp del rival i no en el seu. No obstant això, era pràcticament impossible que aqueix ritme es mantingués fins al final, almanco per part del Pamesa, amb una rotació inferior molt menys extensa que la del quadre blaugrana, on Pau Gasol tornava a destil·lar bàsquet en essència pura.

Un botó de mostra són els més de seixanta punts que adornaren el primer quart d'un partit que s'havia de convertir en un recital ofensiu. Els anells aguantaren un autèntic bombardeig i els que més varen contribuir al foc creuat foren Arturas Karnisovas, Michael Hawkins, Pat Durham i José Luis Maluenda, matadors dels seus respectius equips.

I ja amb el partit dat i beneït, només quedava veure un Roberto Dueñas guanyar-se la cinquena falta personal amb una tècnica després de donar-li una potada a la pilota. Era la seva forma de desfogar-se per la seva quarta personal i li costa el seu acomiadament. Tampoc no importava. El Barça ja estava a la final. I avui serà un altre dia, i Dueñas a la canxa.