Poc a perdre i molt a guanyar al Camp Nou

De fet, com sempre que un equip petit se la juga amb un de gran, el favoritisme està de la banda de l'equip català, per la qual cosa una derrota no encendria cap alarma en el si dels mallorquinistes. En canvi, una victòria catapultaria el conjunt d'Aragonés cap a la quarta plaça de la taula, la qual cosa significa via d'accés a la Lliga de Campions.

Però el Mallorca ja no acudeix al Camp Nou amb complex d'inferioritat. El club vermellenc ha crescut desmesuradament en els darrers anys, i és respectat per la totalitat del futbol espanyol. La temporada passada, amb Fernando Vázquez a la banqueta, el Mallorca va donar un autèntic recital a l'afició culé, encolomant-li un 0-3 que passà a la història del Mallorca i féu empegueir els barcelonistes.

Aquell bloc que triomfà amb Vázquez és el mateix que botarà avui al Camp Nou. Un porter cada dia més segur, Leo Franco, una línia defensiva de garanties (Olaizola, Nadal, Niño i Miquel Soler), un pivot expert que si està bé físicament és difícil de superar (Engonga) acompanyat per un altre que ben podria ser el seu clon (Marcos), unes bandes on la qualitat és la nota predominant (Novo, per la dreta, i Ibagaza, per l'esquerra), i dos punyals en atac (Luque i Etoo).

I a tot això, afegir les gotes de saviesa que li aplica a la recepta mallorquinista Luis Aragonés, un tècnic que cuida amb especial estima els partits davant els grans i com a prova, el fet que el Mallorca sigui l'equip de la Lliga espanyola que més punts ha tret davant els tres «grans».

El Sabio de Hortaleza, estudiós com pocs dels moviments del rival, no amaga les seves armes per contrarestar tot el poder blaugrana: pressió ben amunt, no deixar que el Barcelona tengui la pilota, i sortir disparats al contracop per matar els de Serra Ferrer.