L'àrbitre evita el triomf del Barcelona

R. MADRID: Casillas, Míchel Salgado, Hierro, Karanka, Roberto Carlos, Luis Figo, Makelele, Helguera, McManaman, Raul i Morientes.
Guti per Morientes en el minut 59, Munitis per McManman en el 75.
BARCELONA: Reina, Gabri, Frank de Boer, Reiziger, Sergi, Guardiola, Cocu, Luis Enrique, Overmars, Rivaldo i Kluivert.
Alfonso per Luis Enrique en el minut 68, Xavi per Guardiola en el minut 80 i Gerard per Overmars en el 84.
ÀRBITRE: Losantos Omar (col·legi basc). Mostrà targeta groga a Helguera (m. 20), Makelele (m. 25) i Roberto Carlos (m. 71), per part del Reial Madrid, i a Gabri (m.55) i Sergi (m. 90) pel Barça.
GOLS:
1-0: minut 6, Raul aprofitant un centre-xut de Roberto Carlos.
1-1: minut 35, Rivaldo marca després de rebre una gran passada de Kluivert i de driblar a Casillas.
2-1: minut 36, Raúl marca després que Reina s'empassi la pilota.
2-2: minut 69, Rivaldo engalta un fort xut des de fora de l'àrea.

El Reial Madrid i el FC Barcelona empataren a dos gols en el partit disputat ahir en el Santiago Bernabéu, en el que fou el primer clàssic del mil·lenni. Un matx en el qual un cop més Luis Figo no fou el protagonista i sí l'àrbitre, el qual anul·là un gol aparentment legal de Rivaldo en el minut 90, que donava la victòria in extremis als barcelonistes.

El partit començà amb Barcelona gens acoquinat, ni per l'ambient ni pel líder. Rivaldo, a segons d'haver-se iniciat el matx, xutava des de quaranta metres. Era un avís, una declaració d'intencions. El Madrid, des dels primers instants, esperava sorprenentment el seu rival en la seva rereguarda.

Deixava la pilota al Barça, que jugava i jugava. Ni el gol de Raúl al minut 6 canvià el decorat. Els de Serra Ferrer tocaven i el Madrid anava darrere la pilota. Mirava, però no tocava. I guanyava. I per partida doble, ja que la victòria del Mallorca sobre el Deportivo a Son Moix (2-1) aclaria el seu camí cap el títol. Overmars per fi era l'extrem que s'havia fitxat per fer oblidar Figo.

Rivaldo agafà de seguida les regnes del seu equip, mentre que Luis Enrique es treia la son de les orelles i mobilitzava els seus companys. Mentrestant, el Madrid esperava i sortia al contracop. No era un miratge, Casillas trabellava més que Reina.

El Barcelona, en el minut 36 rebia el premi a la seva gosadia. Luis Enrique passava magistralment la pilota a Rivaldo, aquest driblava el porter i empatava el matx. I la sensació es va fer realitat. El Madrid quan vol, pot. Ho va fer en el minut 6 i repetí segons després del gol de Rivaldo. En el minut 36, Raúl tornava a posar en avantatge el seu equip.

Però tot continuà igual. El Barça manava, tocava i jugava. El Madrid esperava enrere. Els blancs semblaven físicament romputs i sort per ells s'arribà al decans, això sí, amb més d'un ensurt que recopilar. La segona part començà de la mateixa manera que acabà la primera. Tot i que amb un Barça minvat una mica més en el seu cansament.

Però la fatiga no és excusa davant la qualitat d'aquests jugadors i així ho demostrà el crac Rivaldo. Corria en el minut 69 quan es va treure del seu capell de cop alta un xut que significava novament l'empat. El clàssic es posava de pinyol vermell. Gràcies a Raúl i Rivaldo.

El partit, aleshores, es trencà. El mig camp dels dos equips es limitaven a gaudir del joc dels seus companys. La pilota s'enlairava de la defensa fins l'atac de forma constant. Tot estava pendent d'una genialitat o bé de Rivaldo o bé de Raúl.

Aquesta arribà del costat del brasiler en el minut 90 que marcava el 2-3. Però no va servir per res. Losantos Omar també genialitzava i anul·lava el gol i la victòria del Barça per un suposat fora de joc.