El Mallorca mira cap amunt

L'equip d'Aragonés dominà i vencé (2-1) el Depor en un gran partit

Albert Luque i Javier Olaizola acudeixen fins a Etoo per celebrar amb ell el gol del camerunès. | T. MONSERRAT.

Pep VergerPalma04/03/01 0:00

2 Leo Franco (2), Olaizola (2), Miquel Àngel Nadal (2), Fernando Niño (3), Miquel Soler (2), Engonga (2), Marcos (2), Finidi (2), Ibagaza (3), Luque (2) i Etoo (3). Armando Àlvarez (1) substituí Albert Luque en el minut 67, Paco Soler (1) entrà per Ibagaza, que se n'anà amb una gran ovació, en el minut 74 i Biagini (1) suplí Etoo en el minut 78. Songo'o (1), Manuel Pablo (1), Romero (1), Donato (2), Helder (1), Mauro Silva (1), Valerón (0), Víctor (1), Fran (0), Djalminha (0) i Diego Tristan (1). Makaay (1) substituí Fran en el minut 55, Capdevila (1) entrà per Romero en el minut 66 i Pandiani (1) suplí Víctor en el minut 71. José Ma García Aranda (Comitè Madrileny). Amonestà Helder en el minut 5, Luque en el minut 29, Etoo en el minut 57 i Diego Tristán en el minut 67. minut 2, Etoo, amb l'esquerra i des de fora de l'àrea supera Songo'o amb un xut ras i sec. minut 63, Ibagaza, a boca de canó amb un espectacular xut. minut 78, Makaay, de tir creuat supera el porter Leo Franco.

MALLORCA:

1DEPORTIVO:

ÀRBITRE:
GOLS:
1-0:
2-0:
2-1:

El Mallorca mira per amunt, toca el cel de la classificació per a la Copa de la UEFA i mira de coa d'ull la glòria de la Lliga de Campions. Amb Ibagaza i Etoo, el Reial Mallorca canvià, guanyà amb frescor i alegria, i superà el Deportivo (2-1) en un partit força entretingut.

Dos minuts foren suficients perquè el Reial Mallorca inauguràs el marcador. Etoo, amb un xut ras, sec i amb l'esquerra, superà Songo'o i redecorà per complert el partit. Els paràmetres inicials variaren del tot i el Deportivo hagué de renunciar a cedir la pilota al rival i esperar el contracop.

Els homes d'Irureta, amb el gol, hagueren d'aconseguir obligatòriament el control de la pilota, mentre que era el Mallorca qui jugava ara al contracop. El conjunt de Luis Aranés presenta una nova cara quan disposa d'Etoo i, molt especialment, Ibagaza.

El migcampista argentí, malgrat l'esclavitud que li suposa jugar a la banda esquerra, oxigena l'equip, cerca sempre el forat, té verticalitat i, fins i tot, fa bons els companys. 'El Deportivo visqué un idil·li quasi permanent amb la pilotava, la tocà reiteradament, una i altra vegada, però crearen perill davant la porteria de Leo Franco en comptades ocasions.

Djalminha, ja se sap, es dedicà a l'art de la provocació "fins i tot això fa bé" a l'espera de la genialitat, mentre que el mag Tristán semblà no comptar amb cap conill que treure del capell. Així, amb domini territorial del Deportivo i un Mallorca ben posicionat en defensa el cronòmetre anà avançant. I ja saben que qui dies passa, anys empeny.

La segona meitat s'inicià amb idèntics protagonistes, però amb el Deportivo molt més espavilat. El Deportivo, poc després d'haver-se complit el segon minut, ja havia xutat tres vegades a porta. Però amb el pas del minuts minvà l'efecte de la renyina d'Irureta al vestidor i el Reial Mallorca començà a arribar més i millor a l'àrea rival.

El tècnic basc del conjunt gallec reaccionà ràpidament i intentà capgirar la trajectòria del partit donant entrada a Makaay en substitució de Fran. La necessitat de marcar del Deportivo feia possible que el Mallorca sembràs de desconcert l'avançada defensa dels gallecs.

El conjunt d'Irureta no pressionava adequadament sobre la zona de creació mallorquinista i, tant prest s'aconseguís agafar l'esquena a la rereguardia gallega, podia arribar el gol. Un possible penal d'Helder sobre Luque, quan encarava ja a Songo'o, omplí Son Moix de mocadors, però el madrileny García Aranda deixà continuar.

Una bona passada de Luque cap a l'interior de l'àrea fou aprofitada per Ibagaza, a boca de canó, per superar Songo'o i tranquil·litzar els ànims. Irureta, sempre dret, cercà el miracle de la reacció i, primer donà entrada a Makaay i Capdevila i, ja amb dos a zero, sortí Pandiani. Però el Deportivo estava ferit, quasi mort, malgrat que la qualitat del seus homes podia ficar al partit als gallecs en qualsevol moment.