Un gol, tres punts i poca cosa més

0 ATH. BILBAO: Lafuente (2), Óscar Vales (1), Felipe (1), Julen Guerrero (0), Lacruz (1), Etxeberria (1), Alkiza (1), Urzaiz (0), Larrainzar (1), Orbaiz (0) i Del Horno (1).
Urrutia (1) substituí Felipe en el minut 66 i Yeste (1) i Tiko (1) entraren per Orbaiz i Guerrero.
ÀRBITRE: Rafael Ramírez Domínguez (1), del Comitè andalús. Amonestà Lacruz en el minut 69 i Larrainzar en el minut 77.
GOL:
1-0: minut 31, Carlos queda sol davant Lafuente després d'una errada d'Óscar Vales, que no encerta a rebutjar l'esfèrica, i el supera amb un xut creuat.

INCIDÈNCIES: 14.530 espectadors presenciaren el partit en directe. El Mallorca recaptà 6.474.000 pessetes. Jaume Matas, ministre de Medi Ambient, presencià el partit acompanyat per Carlos Iturgaiz.

PEP VERGER
El Reial Mallorca va fer un gol i poca cosa més, però aconseguí superar (1-0) l'Athletic de Bilbao. El conjunt de Luis Aragonés s'avançà en el marcador en la seva primera ocasió clara i, quan més ho intetava l'Athletic, no va saber rematar el lleó ferit. La història dels enfrontaments més recents a Palma entre el Reial Mallorca i l'Athletic Club de Bilbao és ben favorable al conjunt insular. En tot cas, mai no hi ha dos partits iguals i ja saben també que l'estadística, quan la pilota comença a rodar, és poca cosa més que pura anècdota.

Ahir, de sortida, a l'Athletic de Txetxu Rojo ja li anava bé que el Mallorca volgués la pilota, que el conjunt d'Aragonés controlàs la pilota i exercís un clar domini territorial. Els biscaïns cercaven la sorpresa al contracop i amb un equip de moltíssima qualitat ho poden fer. La primera gran oportunitat del partit fou per als biscaïns "ahir de blau amb els calçons blancs. Encara no s'havia assegut tothom quan Urzaiz centrà des de l'esquerra i Leo Franco "ferest" rebutjà en curt i Etxeberria, amb el cap, envià la pilota fora quan allò més senzill, almanco des de la graderia, semblava que era marcar. Poc després, Urzaiz ho provà des de fora de l'àrea, però la pilota sortí per damunt el travesser.

El Reial Mallorca dominava, però no aconseguia arribar amb claredat. Carlos gaudí de la primera ocasió vermellenca poc després que es complís el primer quart d'hora, però llançà la pilota fora. El Mallorca movia l'esfèrica, quasi la marejava, mentre que els bilbaïns esperaven les envestides dins el seu propi terreny. Els de Rojo deixaven molt camp als mallorquinistes que, quan s'atracaven a l'àrea rival, acabaven les idees. No trobaven la fórmula per fer forat i el cronòmetre avançava. Un reduït, però cridaner grup de seguidors biscaïns, intentaven animar els seus, però el partit es feia monòton, fins al darrer extrem, per moments.

El Mallorca tenia el partit on volia i podia practicar el contracop. Poc després que es complís el minut 55, Miquel Soler, després d'una bona internada de Carreras, estavellà la pilota al pal. El rebot fou per a Àlvaro Novo que, després de canviar-se l'esfèrica de peu, l'envià a l'interior de l'àrea, on Carlos provocà el lluïment de Lafuente "molt bé. Poc després, altre cop Carlos posà a prova el porter basc, que rebutjà l'esfèrica.

El lleó bilbaí era ja poca cosa més que un moixet casolà, però encara tenia ungles. Una passada de Soler que Nadal no controlà, deixà sol Etxeberria i Leo Franco, amb el peu, desvià l'esfèrica. Uf! El partit encara era viu. Guanyar per la mínima és sempre extremadament perillós. La guerra de canvis no es torbà a iniciar-se i Luis donà entrada a Paco Soler en el lloc d'Àlvaro Novo. Finidi es col·locava així a la dreta, mentre que Paco Soler exercia de segon pivot. Alhora, Rojo cremava les naus i feia entrar Urrutia retirant Felipe.

L'Athletic de Bilbao pitjava i com més ho feia més perill causava el contracop mallorquinista. Els homes de Luis Aragonés tenien el partit controlat, però guanyant per la mínima... tot és possible. El partit guanyà en intensitat a mesura que s'atracava el final, Aragonés s'endugué una gran xiulada quan va retirar del camp Carlos per donar entrada a Armando, però res no canvià. El Mallorca sumà tres punts d'or.