El Mallorca perd (3-1) a Vigo amb un nou escàndol arbitral

Antonio Jesús López Nieto embogí, assenyalà un penal en contra del Reial Mallorca quan era d'esquena a la jugada i va fer possible que el Celta empatàs, reaccionàs i acabàs el partit guanyant (3-1).
Ni treva ni descans, ni el mínim símptoma de relaxació. Just el contrari. Aragonés va fer jugar els habituals, amb l'única excepció d'Armando que ocupà el lateral dret, mentre que Olaizola s'havia de conformar de presenciar el partit des de la graderia. De sortida, el Reial Mallorca exercí un lleuger domini territorial, malgrat que no l'aconseguia traduir en gols ni clares oportunitats de gol. És més, la primera ocasió de gol fou per al Celta, però Leo Franco rebutjà el xut d'Edu. El conjunt de Luis Aragonés estava ben situat sobre el terreny de joc, no especulava amb el marcador i el partit de tornada, sinó que cercava, sempre sense descuidar l'esquena, la porteria de Pinto. Ibagaza, des de l'esquerra, va fer una bona centrada i Finidi, aprofitant la badada col·lectiva de la defensa gallega, inaugurà el marcador. El Celta havia de reaccionar, avançar les línies i pressionar el Reial Mallorca. Els homes d'Aragonés no posaren emperons a la necessitat d'atacar dels gallecs i recularen. El Celta es convertí en l'amo del centre del camp i passà a controlar el partit per complet.

Edu i Berizzo pogueren empatar, però la pilota s'estavellà en el lateral de la xarxa en una ocasió i en l'altra la rebutjà a còrner Leo Franco. Amb el pas dels minuts, el domini del Celta es convertí en absolut, mentre que el Reial Mallorca ja no aconseguia filar dues passades consecutives. Tenia moltíssimes dificultats per sortir al contracop i perdia, reiteradament i amb molta facilitat, l'esfèric. En tot cas, el marcador era bo, excel·lent, quan López Nieto assenyalà el camí dels vestidors.

Víctor Fernández, de sortida, donà entrada a Gustavo López i passà a jugar amb l'habitual 4-2-3-1 oblidant-se de les provatures de la primera meitat. I quan just s'havien jugat cinc minuts del segon temps, López Nieto, malgrat estar d'esquena a la jugada, assenyalà un injust penal. L'àrbitre, en tot cas, pogué veure, quan es girà, com l'atacant del Celta queia al terra, però de cap de les maneres si Finidi feia penal o no. Les protestes foren del tot inútils i Gustavo López marcà.

I el Mallorca perdé el nord, el cap i es llançà a la recerca de l'empat. El Celta aprofità la bogeria mallorquinista i creà moltes i clares oportunitats de gol.

Gustavo López, després que Karpin agafàs l'esquena a la defensa, superà Leo Franco i acabà amb l'empat en una jugada precedida de fora de joc. El Mallorca havia perdut la compostura i els canvis just serviren per empitjorar la situació. Cáceres va treure profit del desconcert mallorquinista i augmentà l'avantatge del Celta. El Mallorca, de forma desordenada, cercà la porteria rival, però les ocasions no arribaven. Marcos va fer una dura entrada a Karpin i l'àrbitre l'expulsà. El partit estava acabat i el Celta guanyà. I al final, incidents i tangana. Picabaralles, un cop de cap d'Etoo a Karpin i un gran embolic.