Ibagaza besa i mira el cel com si volgués enviar un missatge als seus detractors. | Tomàs Monserrat.

TW
0

Ariel Ibagaza arribà al Reial Mallorca al començament de la temporada 98/99. Ho va fer amb l'etiqueta de gran passador i de futbolista per sobre de la resta. Era un substitut de garanties per Juan Carlos Valerón, que havia marxat a l'Atlètic de Madrid convertit en un crack.

Aquella temporada l'argentí va fer cinc gols a la Lliga, però va estar marcat per una greu lesió al turmell que l'apartà dels terrenys de joc durant un bon grapat de mesos. Tot i això, era un fix per a Héctor Cúper, que n'havia poc menys que ordenat el fitxatge a la directiva del Reial Mallorca. Pel tècnic, el Caño era imprescindible. La temporada següent, Fernando Vázquez també confià en ell, però només va fer un gol, i la tònica era discutir la seva aportació a l'equip. Ningú no dubtava de la seva gran qualitat, però pocs eren els que defensaven que aquesta fos adient per a l'exigent Lliga espanyola. Ibagaza no acabava d'esclatar.

Ara, el 10 mallorquinista passa factura als seus detractors i s'oblida d'unes crítiques que ell considera que foren injustes. «Fa dos anys deien que no era ni jugador. Abans era un desastre i ara som un fenomen. Això em molesta molt, ja que jo som el mateix futbolista, amb l'única diferència que ara marc gols. Sembla que aquí si no es fan gols, la resta no compta. Abans el Mallorca també guanyava els partits, però Ibagaza sempre jugava malament. Ho he dit moltes vegades. Això és el que ara em molesta. Som el mateix que fa dos anys; i el que em molesta és que l'única diferència són els gols. Però a mi no m'importa que els gols els faci un altre; jo allò que vull és que guanyi el Mallorca», sentencià ahir un enfadat Ariel Ibagaza, que diumenge passat, contra l'Alabès, va fer el millor partit de la seva carrera.

«Ha estat el millor partit de la meva carrera, mai no havia fet dos gols en un mateix matx. Estic molt content de com em surten les coses. És el meu millor moment i el vull aprofitar. Abans de començar la Lliga, volien que me n'anàs al Betis, però jo volia triomfar aquí», afegí el menut futbolista. I és que Ibagaza ha passat de no comptar per a Aragonés a principis de temporada, d'estar a punt d'entrar dins l'operació Finidi, a ser el millor home de l'equip, el que marca les diferències. Però què ha canviat? Segons el mateix futbolista, que «ara jug amb més llibertat que amb els dos tècnics anteriors. Aragonés vol que estigui més a prop de l'àrea i això m'agrada».