El Mallorca supera el tràmit del Xerez

El Reial Mallorca es classificà per als vuitens de final de la Copa del Rei, després de guanyar (0-3) el Xerez en el municipal de Chapín. Els homes d'Aragonés, després d'una primera part mediocre, decidiren l'eliminatòria en una segona part pràctica i efectiva.

El Mallorca sabia que no hi ha enemic fàcil, que l'excés de confiança és el pitjor dels enemics, però, sorprenentment, el Xerez tutejà els homes d'Aragonés. El tècnic madrileny del Reial Mallorca, de sortida, alineà un onze de gala amb l'absència d'Ibagaza "fou el descartat juntament amb Paco Soler". El Mallorca no havia d'aconseguir la classificació sense grans dificultats, ja que el Xerez, malgrat que és líder del grup IV de Segona Divisió B, és clarament inferior.

Però Megia Dávila assenyalà l'inici del matx i ben aviat quedà clar que guanyar no seria feina fàcil. Després d'una bona rematada de cap de Fernando Niño, que sortí fora per poc, el conjunt andalús disposà de tres clares oportunitats en tres minuts. El homes de Luis Miguel Gaíl agafaven l'esquena a la defensa mallorquina amb relativa facilitat i Leo Franco s'hagué d'esforçar a fons per evitar que els andalusos inaugurassin el marcador. El centre del camp mallorquinista no aconseguia fer dues passades consecutives i perdia la pilota amb facilitat. Stankovic és encara lluny del seu millor moment, Finidi no corria per la banda sinó que transitava al trot per la banda, mentre que Marcos i Engonga no tenien el seu millor moment. En atac, Luque i Etoo no rebien pilotes en condicions i quan baixaven fins a la parcel·la central a cercar-la la perdien amb facilitat. Passat el primer quart d'hora, la intensitat del joc va decréixer, i molt, malgrat que el Reial Mallorca mai no aconseguí controlar-lo amb claredat.

La pilota deambulava pel centre del camp, el cronòmetre avançava, però el marcador no es movia. El Mallorca no feia un bon partit, però la qualitat tècnica dels futbolistes d'Aragonés podien decidir el matx en qualsevol moment. Això no obstant, Megia Dávila assenyalà el camí dels vestidors i el marcador continuava amb el resultat incial.

Restaven quaranta-cinc minuts i el més normal era pensar que, tard o d'hora, el Mallorca acabaria imposant la seva superioritat. Així, de sortida, el Reial Mallorca agafà el control total del centre del camp i tancà el Xerez a la seva parcel·la. Els homes d'Aragonés, ara sí, eren superiors. Finidi disposà d'una bona oportunitat, Marcos envià la pilota al travesser, però el marcador no es va moure. El gol havia d'arribar, ja que tenia el matx del tot controlat. Però quan millor jugava el conjunt vermellenc i el Xerez semblava ja resignat davant la superioritat mallorquinista, de sobte reaccionà el Xerez i a poc a poc es va fer l'amo del partit. El Mallorca havia desaparegut quasi per complet sense cap explicació lògica, mentre el conjunt andalús emulava l'au Fènix.

Armando substituí Marcos i se situà vora Engonga. Aleshores, es notava a faltar Ibagaza "a la graderia" i Armando no semblava la solució als nombrosos problemes mallorquinistes. Però quan més espitjava el Xerez, Etoo, amb un gran xut des de fora de l'àrea, inaugurà el marcador amb un excel·lent gol. El Mallorca havia decidit el partit quan millor jugava el rival. El Xerez, amb el marcador en contra, intentà reaccionar, cercà la porteria de Leo Franco, però res no va poder fer. El conjunt de Gaíl cremava les naus a la recerca de l'empat, mentre que el Mallorca, al contracop, disposava de bones ocasions. Això no obstant, el Xerez ho intentà fins al darrer alè. El Mallorca es defensava amb ordre i, ja en temps de descompte, Carlos i Finidi arrodoniren el marcador amb dos gols més. I Megia Dávila assenyalà el final amb un clar zero a tres.