Un somni per al 2001: jugar a Primera

Pep Lluís Martí, David Castedo, Toni Prats i Gálvez aconseguirien l'ascens si acabassin ara la temporada

TW
0

Aquest any que finalitza ha donat la circumstància que cap jugador illenc, exceptuant els del Reial Mallorca, no gaudeix de fer feina en la màxima categoria del futbol espanyol. Per això demanen a l'any nou allò a què tot futbolista aspira: jugar amb els grans. Fins a onze mallorquins, uns amb més sort que altres, estan enrolats en equips de la divisió d'argent. Podríem formar un equip amb garanties en què hi ha de tot: un porter, defenses, migcampistes i davanters. Un equip amb un mateix somni: jugar a Primera Divisió. En temps de vacances, fins i tot per als professionals de la pilota és hora de fer balanç. Malgrat no estar en l'equador de la temporada, poc li falta, i la majoria repassen la taula per calibrar les seves opcions d'estar, cap al mes de juny, en els tres llocs de privilegi. Altres, més pocs, fan els comptes per no baixar al pou de la Segona B.

Fent un cop d'ull a la classificació trobam que en les quatre primeres posicions hi ha conjunts amb mallorquins en les seves files. El lideratge és per al Tenerife, amb Pep Lluís Martí com a home clau del mig camp de l'equip canari. Excel·lent la seva temporada, ja que és un fix en l'onze titular i es destapa, en els darrers partits, amb gols importants. Amb els mateixos punts està el Sevilla de David Castedo. El petit defensa exvermellenc és un ídol a la capital andalusa i ja veu de molt a prop tornar a la Divisió d'Honor. El segueix l'etern rival: el Betis de Fernando Vázquez, amb Toni Prats i Pep Gálvez. El de Capdepera només s'ha perdut dos partits per sanció i el de Calvià, després d'un inici sense comptar en els plans de l'entrenador, agafà la forma els darrers partits i comença a fer gols. I a un punt del tercer classificat es troba el club degà del futbol espanyol: el Recreatiu de Huelva, de Xisco Muñoz i Juanmi, que s'ha consolidat com un seriós aspirant a l'ascens.

A l'altra cara de la moneda veiem els que no tenen tanta sort. Ramon, en el Lleida, i Vidal i Rondo, en el Getafe, lluiten per sortir de la zona perillosa. Ells es conformen amb la permanència, que ara signarien.