El Mallorca és la gran alternativa

El conjunt vermellenc s'ha confirmat com la principal opció a lluitar contra els quatre grans

Aragonés ha aconseguit començar igualar les fites de Cúper.

David J.NadalPalma22/12/00 0:00

Luis Aragonés ha estat capaç, de moment, d'aconseguir el que semblava impossible. O almanco va camí d'aconseguir-ho. El tècnic madrileny està conduint el Reial Mallorca a les mateixes cotes que assolí amb l'idolatrat Héctor Cúper. Sembla mentida, però el savi d'Hortaleza ha col·locat el conjuntt vermellenc a rebuf dels grans del futbol espanyol. El club illenc acabarà l'any 2000 cinquè a la classificació només superat per València, Reial Madrid, Deportivo de la Corunya i FC Barcelona. Coneguda la manifesta superioritat d'aquests quatre equips sobre la resta, a tots els nivells, el cinquè en discòrdia ja és el Mallorca. És el primer del segon esglaó del futbol espanyol. L'únic capaç de mantenir el mateix ritme que el poquer de grans. En definitiva, s'ha convertit després de setze jornades en l'alternativa. Tal com en l'època de Cúper.

Aquest títol honorífic ni és cap tòpic, ni cap estadística freda, ni cap circumstància temporal. El Reial Mallorca ja s'ha enfrontat a València, Madrid, Deportivo i Barcelona, i a diferència dels altres equips que també ho han fet, els vermellencs són els qui més punts han tret d'aquests enfrontaments. Llevant la derrota contra el València, el Mallorca empatà amb el Depor i guanyà fàcilment tant el Madrid com el Barça. Cap equip de la lliga espanyol ha estat capaç de fer això en el que duim de temporada. I el que és més important, ho va fer en jornades consecutives i amb la pressió afegida de trobar-se aleshores a la part baixa de la taula classificatòria.

El Mallorca de Cúper, en la primera temporada de l'argentí a la banqueta vermellenca (97-98), assolí el títol honorífic de matagegants de la Lliga espanyola. Era un equip que venia de Segona i tot el que feia sorprenia. L'argentí se superà i convertí el Mallorca en líder de la Lliga durant moltes jornades de la seva segona temporada vermellenca, per acabar la temporada quart a la taula, amb posicions de Lliga de campions. Era l'alternativa. Arribà la campanya de transició de Fernando Vázquez, i un cop més l'equip illenc es troba a dalt. Luis Aragonés ha estat capaç d'aquesta fita, la qual només es destaca en les primeres setze jornades.