El Mallorca aplica la llei del mínim esforç

El Mallorca aplicà la llei del mínim esforç i aconseguí un còmode triomf a Figueres (0-2). Els homes de Luis Aragonés, sense fer un gran partit, es mostraren extremadament pràctics i mai no patiren per l'eliminatòria.

No hi ha enemic petit ni partit fàcil de guanyar. Les diferències s'han escurçat en el futbol i, malgrat que Luis Aragonés ho havia reiterat en mil i una ocasions, a l'hora de la veritat no dubtà a descartar els indiscutibles Engonga i Ibagaza. Entre les novetats, destaca la presència d'Armando en el lateral dret i de Paco Soler com a company de Marcos en el centre del camp. Així, Olaizola recuperava la seva antiga habitual situació —arribà al Mallorca com a central— a l'eix de la defensa.

El Mallorca d'Aragonés, en tot cas, ahir sí, sortí ben concentrat i ja abans que es complís el primer minut disposà d'una clara oportunitat, després d'una bona jugada personal de Carlos.

I és que, sigui com sigui, la diferència de categoria, tard o d'hora, ha d'acabar notant-se. El Mallorca era millor, però a la superioritat tècnica dels homes d'Aragonés, els gironins hi oposaven molta il·lusió i una entrega sense límits. El Mallorca, no podia ser d'altra manera, controlava el partit, tenia la possessió de la pilota, mentre que el conjunt de García Escribano cercava l'esquena de la defensa al contracop.

I en el minut 25 arribà el gol mallorquinista. Stankovic va treure una falta des de l'escaire esquerra de l'àrea grossa empordanesa i Carreras, amb el cap, superava Iglesias. Una badada defensiva havia fet possible el gol d'un Malorca que, sense fer, ni de prop, un gran partit, no passava per dificultats.

A tot això, Carlos intentava aprofitar la titularitat per demostrar la seva vàlua. Fernández Marín l'havia amonestat, mantenia un intens duel amb el seu marcador, però Aragonés a un minut del descans, donà entrada a Luque en el seu lloc. Carlos res no va dir, però es retirà als vestidors amb cara de pocs amics i sense dirigir una sola paraula a Aragonés, malgrat que hi va passar just per davant.

El Mallorca inicià el segon temps, tal com havia fet en el primer, concentrat i amb la clara intenció de sentenciar el partit i, per tant, l'eliminatòria el més aviat possible. Així, en el minut 52, una bona centrada d'Stankovic des de l'esquerra fou aprofitada per Albert Luque per fer el segon gol.

La il·lusió del Figueres perdia intensitat de forma progressiva, fins a quedar en poca cosa més que no-res. El Mallorca demostrava ara la seva superioritat de manera arrasadora. Siviero entrà per Nadal i, en poc més de vint minuts per davant, Josemi suplí el camerunès Etoo, que en aquesta ocasió es retirà amb els aplaudiments d'Aragonés com a premi.

L'eliminatòria estava decidida i el Figueres aprofità la relaxació mallorquinista per crear perill davant la porteria de Leo Franco. Els empordanesos volien, ho intentaven, però la il·lusió i les ganes d'agradar no eren armes suficients per inquietar el Mallorca. Dani Fernández, lesionat, deixà el Figueres amb deu quan faltaven vuit minuts per al final, però el marcador ja no es va moure.