TW
0

Trenta-tres anys després de perdre la seva segona oportunitat de guanyar la Copa Davis, el tennis aconseguí saldar el seu deute amb Espanya, que guanyà per primera vegada la competició més important per equips en un intens duel en el qual Juan Carlos Ferrero firmà el punt de la victòria.

El resultat de 6-2, 7-6 (7-5), 6-4 i 6-4 certificà un triomf històric del número 1 espanyol sobre el seu homòleg australià, Lleyton Hewitt que serví per anul·lar qualsevol intent de reacció d'Austràlia en la recerca d'un cinquè i decisiu duel. Ferrero, en una ocasió tan dramàtica com emocionant, es convertí en l'heroi d'una final que s'obrí a les esperances espanyoles després de guanyar Corretja i Balcells de manera tan sorpresiva com contundent el partit de dobles del dissabte contra Woodforde-Stolle.

Amb els reis d'Espanya, Joan Carles i Sofia, a la llotja, acompanyats per Jordi Pujol, president de la Generalitat, i Joan Antoni Samaranch, president del COI, entre altres personalitats, Ferrero fou l'encarregat de donar el cop de gràcia a Austràlia, un país abocat a l'esport, amb 27 títols de la Davis a la seva història que somniava a repetir el triomf assolit a domicili contra França en el 99.

El d'Ontinyent jugà fidel als seus principis, i encara que va prometre que sortiria amb el ganivet entre les dents li bastà la seva raqueta per doblegar Hewitt. El número 1 australià, botxí de Costa en un duel a cinc sets, no va poder aquesta vegada amb les ràpides cames de Ferrero, la seva capacitat de patiment i una mentalitat guanyadora poc normal als seus 20 anys, sobretot quan es té l'oportunitat de fer història.