El Mallorca deixa perdre dos punts

Sumar just un punt (1-1) davant el coer Osasuna és poca cosa, quasi res. En tot cas, el Mallorca, que arribà al descans amb desavantatge en el marcador, féu mèrits per capgirar el resultat a la segona meitat.

Ara bé, de sortida, quedà clar que Aragonés hauria de limitar les proves als dijous i oblidar-se d'experiments els diumenges. Aragonés havia anunciat que mai no castigaria un jugador amb la suplència o la graderia si el perjudicat, a més del futbolista, podia ser l'equip. Ningú no ha de tirar pedres sobre la seva teulada i, per tant, el tècnic d'Hortaleza alineà incialment Etoo, mentre que el sacrificat fou ahir Finidi. A més, hi va haver altres canvis significatius a l'onze titular, ja que a la baixa obligada de Miquel Soler "lesionat" i que fou substituït per Carreras, s'hi afegí la suplència de Marcos. Així, el centre del camp quedava amb el jove Àlvaro Novo per la banda dreta, Stankovic, per l'esquerra, mentre que Engonga i Ibagaza se situaven com a pivots. I a l'avantguarda, els habituals Etoo i Luque. La visita del coer Osasuna semblava, malgrat les advertències del tècnic mallorquinista una ocasió perfecta per aconseguir un fàcil triomf. De sortida, el partit fou horrorós, amb constants imprecisions a la parcel·la central que convertien la visita dels homes de Lotina en un suplici.

Entre errada i errada, amb el pas del minuts, Osasuna, sempre ben tancadet, anà agafant confiança i els atacs dels navarresos, sense crear inquietud, començaren a proliferar. El partit semblava encallat, sense que es vessin clares opcions de gol. Però quan es complia el minut 25, una pilota en profunditat cap a Iván Rosado per entre els centrals fou aprofitada pel davanter per superar amb una vaselina Leo Franco.

El gol no varià els paràmetres del pitjor dels partits. La pilota deambulava pel terreny sense un clar dominador i les ocasions de perill no existien. El pas dels minuts incrementà el domini territorial dels mallorquins, però les ocasions de gol continuaren sense arribar. El Mallorca, en el darrer tram abans dels descans, era l'amo del partit, però li faltava profunditat, idees... Així, entre badall i badall, Medina Cantalejo, que deixà sense sanció un possible penal de Yanguas per controlar la pilota amb la mà dins l'àrea, assenyalà el camí dels vestidors. El Mallorca perdia, després d'exhibir tot un mostrari de mancances. Les bandes no funcionaven, Ibagaza es trobava mig perdut i ni Luque ni Etoo havien rebut una pilota en condicions. Així, clar, era impossible guanyar i empatar hagués estat poc més que un miracle. En tot cas, el fet és que Osasuna res no havia demostrat. Això sí, havien aprofitat, que no és poc, l'única clara ocasió per inaugurar el marcador.

Restaven quaranta-cinc minuts, tota una eternitat, però, vist el que s'havia vist, la possibilitat de remuntar semblava encara llunyana. De fet, la segona part començà amb idèntics paràmetres als de la primera, malgrat que el Mallorca intensificà el seu domini territorial. Feien falta solucions, idees noves i quan sols s'havien disputat quatre minuts Luis Aragonés retrobà l'onze clàssic. Donà entrada a Finidi i Marcos, en substitució d'Stankovic i Novo, i tot varià. El Mallorca, amb els homes que tan bons resultats li han donat fins aleshores, no tardà a empatar. Engonga féu una bona passada cap a l'interior de l'àrea on Nadal, de cap, superà Sanzol
I just després del gol, Carlos entrà en el terreny en el lloc de Luque. El Mallorca, aleshores, era ja l'amo absolut del partit i la remuntada es podia certificar en qualsevol moment. Ibagaza, a la fi, es deixava notar i disposava d'una bona oportunitat quan després de recuperar una pilota en el centre del camp disparà amb perill sobre la porteria rival, però l'esfèric, ras i potent, sortí lleugerament desviat.

Però en el minut 63, Fernando Niño va fer una absurda falta, encara en camp del rival, que li costà la segona cartolina admonitòria i, per tant, l'expulsió. El Mallorca tenia ara una complicada feina per davant, ja que remuntar amb un home menys no semblava gens fàcil. De fet, els homes de Lotina, a poc a poc, es varen fer seu el partit i començaren a dominar el centre del camp. Els navarresos, ara sí, deixaven clar que l'empat no els servia per res. Lluís Carreras, sota pals, salvà el gol d'Ivan Rosado. El Mallorca "no podia ser d'una altra manera" cercava també el triomf i, al contracop, creava perill. Una excepcional jugada individual de Carlos fou rebutjada per Sanzol "molt bé" i poc després Finidi no encertà a controlar una pilota que l'hagués deixat tot solet davant la porteria rival. El partit era obert de pinta en ample i qualsevol cosa era possible. Els darrers minuts foren d'absolut domini mallorquinista, amb clares opcions de gol, però el marcador ja no es va moure.