El Caja Rural Melilla allunya el Drac Inca de la «seva» Copa

MELILLA: Gil (12), Sada (12), Washington (27), Oduok (12) i Ezugwu (17) -cinc inicialUrreizti (0), Alzamora (2), Pérez (4) i Torrubia (6).
DRAC INCA: Villar (16), Merino (8), Stacey (13), Montañana (5) i Stuckey (17) -cinc inicial- Mons (6), Crespo (2), Aldama (6) i Edu Sánchez (7).
ÀRBITRES: Garmendia i Rodríguez.

A.O. Melilla.
Melilla va aturar l'Inca i el va apartar de la «seva» Copa. El grup balear rememorà al nord d'Àfrica una sensació que no experimentava des de feia un bon grapat de jornades, just quan es disposava a reforçar la seva candidatura entre una minoria molt selecta. El quadre mallorquí es va retrobar amb el desencís en el mateix moment que havia posat direcció cap a la competició que disputen els millors de la Lliga. Un darrer quart nefast va dictar sentència i obrí la porta al desastre. Tres triples gairebé consecutius d'Adolfo Sada destrossaren la zona balear i atorgaren propietat a la victòria.

Drac Inca deixà patent al primer quart que s'adapta a qualsevol estil de joc. El quadre mallorquí sent una predilecció especial per jugar un bàsquet més o menys controlat, però si el rival li proposa accelerar les revolucions, no se'n ressent. No hi va haver concessions i la cita es mogué sobre un filferro. Si en els duels forjats a base d'equilibri els petits detalls són els que inclinen la balança, Inca va ser més llest. Cada vegada que Melilla originava un problema, Inca hi trobava solució. Si Oduok i Ezugwu feien mal a la pintura, apareixia Aldama. Si era Washington, Crespo. I si feia falta un canvi d'orientació, Sánchez i Villar el donaven. Aquesta suma de mèrits concedí a l'Inca el control de la situació, i se'n va anar al descans sentint-se guanyador (43-46). Tot canvià a la continuació. Un parcial de 0-4 posà el Melilla per davant, Inca s'oblidà de defensar, la seva línia exterior s'atascà i a poc a poc es va quedar fora del partit.