El Mallorca B dóna una lliçó de futbol

ESPANYOL B: Miranda (1), David Sánchez (2), David García (2), Lopo (1), Cataló (1), Juvenal (1), Jacinto (1), Bruno (1), Gaizka (1), Javi López (1) i Blanco (1).
Gerard (2) per Cataló i Moisés (1) per Javi López.
MALLORCA B: Alberto (2), Cordero (2), Cabeza (2), Pelegrín (3), Romerito (3), Viale (2), Campano (2), Jofre (3), Güiza (2), Robles (3) i Damota (2).
Alberto (sc) per Campano, Cámara (1) per Robles i Roberto Merino (sc) per Damota.
ÀRBITRE: Campos Andreu (Col·legi valencià). Amonestà Javi López, Jacinto, David García, Sergio Postigo i l'entrenador Ramón Moya per part de l'equip local i Pelegrín, Güiza i Cordero per part del Mallorca B. Expulsà per doble amonestació (minut 88) el local Lopo.
GOLS:
0-1: minut 5, Jofre.
0-2: minut 10, Campano.
0-3: minut 48, Güiza.

El Mallorca B realitzà un dels seus millors partits de la temporada i s'imposà amb molta facilitat (0-3) en el duel de filials en el camp de La Caixa de Barcelona.

Els illencs van sentenciar ràpidament i contundent el partit en els primers deu minuts davant un Espanyol sense gaires idees ofensives i que es va veure sorprès pel plantejament tàctic del seu rival. El partit començà amb domini altern però tot d'una l'equip vermellenc s'avançà en el marcador aprofitant Jofre el desordre de la defensa catalana per aconseguir el 0-1 en el minut cinc.

Només havien passat els mateixos cinc minuts del primer gol quan una altra vegada una errada de la saga local era aprofitada perquè Damota, després d'una gran jugada per la banda esquerra, fes una centrada a l'àrea blanc-i-blava perquè Campano rematàs. Era el minut 10.

Els jugadors de Juan Ramón López eran els amos de la situació i ja s'endevinava que l'Espanyol no reaccionaria davant el «groggy» que suposaven els dos gols visitants res més iniciat el matx. Malgrat això, Lopo va estar a punt, en el minut 42, de minvar diferències, però el porter Alberto rebutjà una pilota sota els pals en una gran intervenció.

Després de tres minuts de la represa, una centrada llarga fou agafada per Güiza per batre còmodament Miranda. Era el punt i final del partit.
A partir d'aquests moments, els vermellencs es van limitar a controlar el joc i a esperar la xiulada final de l'àrbitre Campos Andreu que els donàs els tres punts molt importants i merescuts. Fou una espera llarga, quasi tota la segona part. L'Espanyol ho intentava però es topava, un pic rere un altre amb una sòlida defensa illenca.

Els aficionats periquitos no oblidaran fàcilment l'exhibició mallorquina i el bany tàctic al seu equip. Van gaudir d'un equip de futbol amb molt ofici i molta qualitat. El filial del Mallorca va bé. Hi ha futur.