La màgia d'Stankovic compleix 100 partits

Tot d'una quedà clar que la cama esquerra era tot un prodigi capaç d'entusiasmar qualsevol paladar, però també les seves mancances defensives. Conquerí els aficionats amb la seva màgia, però Víctor Muñoz prioritzà el seu defecte a la seva virtut, i, malgrat enfrontar-se amb la massa social, l'assegué a la banqueta força partits.El calvari d'Stankovic finalitzà amb la destitució de Víctor. A partir d'aquí, les coses anaren rodades. Titularitat, a capítol personal, i ascens, després de cinc anys a Segona, a nivell col·lectiu, impulsaren la figura d'Stankovic.

I en la primera campanya a la categoria d'or del futbol espanyol, es creuà en el seu camí Héctor Cúper. El tècnic argentí també dóna un excepcional valor a l'aspecte defensiu però, al contrari que Víctor, no defenestrà Stankovic sinó que l'ensenyà a defensar. El iugoslau es va fer indiscutible a la banda esquerra, i fou peça clau perquè el Mallorca, en el seu retorn a Primera, fes la millor temporada de la història. Stanko va tenir a les seves botes el penal que hauria donat la Copa del Rei al Mallorca, però fallà llastimosament i el trofeu viajtà cap a Barcelona.

En el seu debut a Primera, Stankovic havia demostrat moltes coses, havia arribat a la seva selecció, i les ofertes s'acumulaven damunt la taula dels màxims rectors mallorquinistes. Però Cúper, per renovar, havia posat condicions. La prioritària, que Stankovic no es mogués de la nostra Illa. Dit i fet. Es va vendre mig equip, però Jovan, inamovible.

La 1999-2000 s'inicià amb un equip nou. Però era igual. Es guanyà la Supercopa d'Espanya al Barça, es féu una temporada màgica, s'arribà a la final de la Recopa, i es classificaren per a la Lliga de Campions, i amb Stankovic com una de les estrelles de la Lliga. Cúper feia les maletes, i volia Stankovic pel seu València. El jugador volia partir, però el Mallorca no volia desprendre's del seu home-símbol, no baixà ni un cèntim la clàusula de rescissió, i Stanko quedà.