Amor dóna la victòria al Reial Madrid

VILA-REAL: López Vallejo, Galván, Quique Àlvarez, Unai, Arruabarrena, Jorge López, Cagna, Amor, Calleja, Victor i Bruno Marioni.
Escoda i Moisés per Jorge López i Bruno Marioni, respectivament, en el minut 68, i Craioveanu per Calleja en el 75.
R. MADRID: Casillas, Salgado, Hierro, Karanka, Roberto Carlos, Makelele, Mcmanaman, Guti, Savio, Raúl i Morientes.
Munitis per Savio en el minut 59, Solari per Morientes en el 59 i Iván Campo per Guti en el minut 80.
ÀRBITRE: Prados García (col·legi andalús). Amonestà pel Vila-real Amor, Unai, Cagna i Arruabarrena i pel Reial Madrid, Karanka i Morientes.
GOL:
0-1: minut 66, Amor, en pròpia porta.

El Reial Madrid sumà a Vila-real la seva segona victòria a la Lliga lluny del Santiago Bernabéu després d'una part nefasta i una millora notable a la segona, que es va veure refrendada amb el gol en pròpia porta de Guillermo Amor i que deixà els grocs sense el seu tercer triomf davant els 'grans'. El Vila-real convertí els primers minuts del partit en una muntanya russa vertiginosa i de bogeria que va treure el Madrid de les seves caselles en només tres minuts.

No obstant això, el Madrid espantà més en la seva primera arribada. Raúl no sabia enllestir una pilota morta dins l'àrea canària i enviava la pilota a fora. A partir d'aquí, el matx s'asserenà, tot i que el comandament el duia el «submarí groc».

El conjunt de Vicente del Bosque es mostrà desordenat, vulgar, apàtic per moments i només les mostres de qualitat de Raúl semblaven salvar-ho d'una nova derrota lluny del Bernabéu. Apoltronat en defensa, inexistent en el mig camp llevat per les comptades aparicions de Guti, li donà la pilota al Vila-real.

Però, tot i que els locals es varen merèixer anar-se'n al descans amb qualque gol al seu favor, el desgast realitzat pels jugadors de Víctor Muñoz no va tenir la seva recompensa i deixaren viu el Madrid al descans.

I el Madrid millorà. Els blnacs sortiren millor plantats en el camp, sobretot en el centre, i trencaren amb més contundència el joc de creació dels grocs, que començaren a cometre moltes errades. Però Del Bosque no ho veia gens clar i decidií donar entrada a Munitis i Solari pels «desapareguts» Morientes i Savio.

Fou millorar el Madrid i, de passada, aparèixer la diosa fortuna del costat blanc.