El Mallorca juga el partit de la confirmació

Les victòries davant Barcelona i Reial Madrid, tan inesperades com inqüestionables, afegit a l'empat sumat al sempre complicat estadi de Riazor, ha col·locat el quadre mallorquinista com el conjunt de moda del futbol espanyol, i els ha insuflat set punts inesperats i, sobretot, enormes dosis de confiança cap a la feina que venien realitzant i les instruccions que Luis Aragonés volia inculcar.

La bona ratxa de resultats vermellencs ha coincidit amb la consolidació d'un onze inicial. Les baixes de Carlos Àngel Roa i Gustavo Lionel Siviero, ambdós amb pas pel quiròfan inclòs, en comptes de debilitar l'equip, l'ha enfortit, ja que els seus substituts, Leo Franco i Fernando Niño, han donat gran seguretat a la rereguarda mallorquinista.

No obstant això, la seguretat defensiva ja era, més o manco, bona fa unes setmanes. El principal canvi s'ha vist en atac. La tornada dels olímpics Samuel Etoo i Albert Luque era esperada poc menys que com el miracle salvador de la crisi. I han estat mà de sant, ja que ambdós han pal·liat la manca de perillositat i la sequera golejadora, ajudats, això sí, pel millor Ibagaza que s'ha vist a Mallorca, i per un Carlos que ha començat a veure porteria just quan ha iniciat el seu trànsit per la banqueta.

Així, amb els resultats i el bon joc arribant i sent unànimament alabat des de tots els racons de la geografia espanyola, el Reial Mallorca ha assolit la tranquil·litat i confiança necessària per no haver d'estar angoixat amb el descens. Però el dubte no pot fugir del cap dels aficionats i l'entorn mallorquinista. Es comportaran igual i jugaran de manera similar els mateixos homes contra un rival com la Reial Societat, que flirteja amb les posicions més baixes de la lliga, que contra els poderosos Barça o Reial Madrid?