Amb aquest onze el Mallorca empatà amb el Deportivo i guanyà dissabte el Barça.

TW
0

Luis Aragonés ja ha trobat el seu onze ideal del Reial Mallorca. Potser ja el tenia en el cap abans de començar la Lliga, però no ho havia pogut veure sobre el terreny de joc per diverses circumstàncies com han estat les lesions i, sobretot, les Olimpíades de Sydney. La trobada de «l'equip» ha arribat en el millor moment. Just quan Luis Aragonés començava a ser qüestionat, després d'assolir només un punt en quatre partits, i quan ha tocat enfrontar-se als grans de la Lliga espanyola.

Des de l'arribada d'Albert Luque i Samuel Etoo dels Jocs, el Reial Mallorca ja fa gols. Però no només els dos davanters els fan, sinó que la capacitat golejadora s'ha contagiat a tot el conjunt. La seva presència s'ha vist complementada amb la millora física de Finidi, que ja és un dels jugadors més importants "tal com s'esperava" de l'equip. La velocitat i qualitat dels olímpics ha afavorit el joc d'Ibagaza, que ha iniciat la seva tercera temporada en el Mallorca amb una gran nivell. Tot això ha coincidit a més amb l'assentament de Marcos dins el dibuix vermellenc. El mallorquí ha agafat el comandament del joc del Mallorca, tant defensivament com ofensivament, i sembla haver rebut la cessió dels galons de Vicente Engonga, que enguany sembla haver passat a un segon pla. I, finalment, la recuperació del Nadal de sempre. Dissabte, el manacorí es mostrà espectacular contra el Barça, recordant aquell central inexpugnable de l'època de Johan Cruiff.

A això s'ha d'afegir la regularitat habitual de Miquel Soler i Xabier Olaizola, dos dièsels que no fallen mai, i la gran aportació de dos teòrics suplents, com són Leo Franco i Fernando Niño. Al porter argentí, tal com va fer la temporada passada, no li ha tremolat el pols i està defensant sense pràcticament errades la porteria del Mallorca que en teoria és propietat de l'ara lesionat Carlos Roa. Quant al defensa andalús, digne d'esmentar és la seva actuació de dissabte contra el Barça. Niño estigué senzillament perfecte i demostrà que es mereix ser titular. Qué passarà amb ell quan Gustavo Siviero, el titular, es recuperi?

I què passarà ara amb Stankovic, que ja està del tot recuperat? El serbi és indiscutible i tot fa pensar que el gran sacrificat serà Ariel Ibagaza, un home destinat a la suplència des d'abans de començar la temporada. Si el migcampista iugoslau demostra que continua sent el mateix de sempre, el mitjapunta argentí passarà a la banqueta. En aquest cas no seria per la seva baixa forma, sinó per la seva condició d'extracomunitari. Amb Stankovic en perfectes condicions, Aragonés només pot especular amb Ibagaza, Finidi i Etoo com a «víctimes» del serbi.