TW
0

Sydney va apagar el foc dels millors Jocs Paralímpics de la història, i ho va fer amb la mateixa magnificència que a les Olímpiades escasses setmanes enrere. Un estadi ple de gom a gom i una cerimònia de clausura espectacular premiaren els atletes disminuïts que han competit durant tots aquests dies demostrant un esperit de superació i un nivell envejable.

Quan el president del Comitè Paralímpic Internacional, Robert Seadward, anuncià que els Jocs de Sydney havien estat «els millors de la història» (la mateixa frase pronunciada fa un mes per Samaranch), els 100.000 espectadors que omplien l'estadi embogiren en un clam d'eufòria. La gran festa de clausura va traslladar a la història l'onzena edició dels Jocs Paralímpics. L'acte va reunir els ingredients habituals d'aquest tipus de festa: color, música, focs d'artifici. Un magnífic espectacle que va conjugar a l'inici elements de la clausura dels Jocs Olímpics amb d'altres de la cerimònia d'obertura dels Paralímpics.

I a la desfilada dels atletes, protagonisme mallorquí, ja que l'encarregat de portar la bandera espanyola va ser el campió Xavi Torres, que ja té a les seves mans vuit medalles paralímpiques. El peveter deixà d'il·luminar Sydney. Un làser sorgí a la festa i va recórrer la graderia fins arribar a la caldera. El foc s'evaporà cap a Atenes. Un «sirtaki» (ball típic grec) acollí la simbòlica flama que encendrà d'aquí quatre anys els propers Jocs.