TW
0

Només hi havia un títol mundial per decidir-se en el Gran Premi d'Austràlia de motociclisme, el de 250 cc, i la cursa resultà èpica fins el darrer metre, en el qual per just 14 mil·lèsimes de segon el francès Olivier Jacque derrotà el seu màxim rival i company d'escuderia, Shinya Nakano. Jacque va fer la correguda més intel·ligent de la seva vida. Deixà tota la responsabilitat a Nakano i esperà el seu moment, mentre el japonès intentà en ocasions que el ritme el marcàs el seu rival i s'obrí a les traçades, però el francès no es va donar mai per al·ludit i deixà fer al seu rival.

L'única història que tingué la cursa fou aquesta. Nakano i Jacque fugiren dels seus rivals i imposaren un ritme tan frenètic que en poques voltes obriren un forat insalvable, que ni el propi Daijiro Kato (Honda), que comptava amb opcions matemàtiques d'aspirar al títol, pogué seguir. Lluny de la lluita que mantingueren pel triomf i el títol la parella Nakano-Jacque, Alex Debón (Airtel Aprilia) i Fonsi González Nieto (Yamaha) feren una de les millors corregudes de la temporada, però el resultat final no estigué exempt de certa sorpresa.

Fonsi aguantà la pressió dels seus rivals amb millor mecànica per entrar en novena posició, mentre el pilot de la Comunitat Valenciana no tingué tanta sort. Debón forçà a la darrera volta i va caure. S'aixecà, però finalitzà en 18a posició. Max Biaggi (Yamaha) va dir adéu a la temporada amb un treballat triomf als 500 cc. La cursa fou nefasta pels pilots espanyols, ja que cap no aconseguí acabar. Carlos Checa (Yamaha) fou protagonista en situar-se líder, però fou un regnat efímer, ja que va caure. S'aixecà, tornà a la pista, començà a remoutar i se'n va anar al terra altre cop.

En el grup que lluità pel triomf hi eren Max Biaggi, Loris Capirossi, Valentino Rossi, Garry McCoy, Regis Laconi, Àlex Crivillé, Norifumi Abe, Kenny Roberts, Alex Barros, Jeremy McWilliams, Sete Gibernau o Nobuatsu Aoki, tots amb just uns metres de distància.