Fàcil triomf en un partit sense història

R. MADRID: César, Geremi, Iván Campo, Helguera, Roberto Carlos; Figo, Celades, Makelele, Savio; Guti i Munitis.
McManaman per Figo en el minut 52, Morientes per Munitis en el minut 61 i Solari per Roberto Carlos en el minut 69.
SP. LISBOA: Nelson; Cesar Prates, Beto, Andre Cruz, Dimas; Mpenza, Hugo, Delfim, Mahon; Joao Pinto i Sa Pinto.
Acosta i Bino per Delfim i Mahon en el minut 46 i Pedro Barbosa per Hugo en el minut 71.
ÀRBITRE: Urs Meier (SUI). Amonestà Figo (m.43), Sa Pinto (m.50), Pedro Barbosa (m.75) i Helguera (m.78).
GOLS: 1-0: minut 12, Guti aprofita de cap un rebuig de la defensa després d'una acció de Figo.
2-0: minut 42, Savio, sense oposició.
3-0: minut 62, McManaman fica la pilota amb profunditat a Morientes que supera Nelsol amb un xut ras i potent.
4-0: minut 70, Morientes, de cap.

El Reial Madrid assegurà la primera posició del Grup A de la Lliga de Campions gràcies als gols de Guti, que va fer història quan aconseguí el gol 500 a la Copa d'Europa, Savio i Morientes, que aprofità la seva sortida al terreny per guanyar confiança amb dues dianes.

El tràmit fou fàcil per al conjunt de Vicente del Bosque, que es topà amb un fluix rival, que es jugava entrar a la Copa de la UEFA i que no aprofità les facilitats que li donà la defensa blanca.

Guti actuà inicialment com a «9». Intervingué poc, menys que quan actua com enllaç, però ho va fer amb precisió i encert. Va estar on han de ser els davanters centres en el primer gol quan aprofità amb el cap un rebuig de la defensa, i mostrà la seva classe en el segon per deixar l'esfèric en perfectes condicions a Savio perquè marcàs. El primer gol, a més, li va permetre entrar en la dilatada història madridista a la Copa d'Europa, ja que era el 500. El seu nom està ja inscrit devora grans mites com Miguel Muñoz, Di Stéfano o Puskas.

Els dos gols arribaren en moments en els quals semblava que el Reial Madrid havia perdut el fil del partit. Relaxat, amb el bitllet de la segona fase a la butxaca, el conjunt espanyol jugà sense pressió.

Figo, que es tornava a trobar amb l'equip que el va veure néixer com a futbolista de primer nivell, rebé els aplaudiments del públic quan tocà la pilota i va treure els córners, però no tingué el seu vespre.

Com Iván Helguera cercà la targeta per perdre's, per sanció, el partit de Moscou i no accedir a la següent fase carregat d'amonestacions, però ho va fer amb una lletja acció contra el seu company de selecció Dimas.

Augusto Inacio, tècnic portuguès, intentà sorprendre amb la mobilitat i velocitat del trident Sa Pinto-Joao Pinto-Mpenza, però no ho va aconseguir, i això que els seus homes tingueren facilitats, però entre César, que ocupà amb solvència el lloc d'Iker Casillas sota els pals, i la pròpia ineficàcia, les oportunitats, algunes d'elles clamoroses, s'esfumaren com a bombolles de sabó. El Madrid estava classificat i el partit no tenia història.