Rivaldo salva el Barcelona del desastre

LEEDS: Robinson, Kelly, Woodgate, Mills, Harte, Bowyer, Bakke, Dacourt, Matteo, Viduka i Smith.
Burns va substituir Dacourt, al minut 74.
BARCELONA: Dutruel, Reiziger, Abelardo, Puyol, Xavi, Cocu, Simao, Luis Enrique, Sergi, Rivaldo i Alfonso.
Dani i Gerard varen substituir Luis Enrique i Reiziger, respectivament, al minut 64.
ÀRBITRE: T. Hauge. Amonestà Dacourt, Luis Enrique, Abelardo i Bakke.
GOLS:
1-0: minut 4, Bowyer.
1-1: minut 92, Rivaldo.

AGÈNCIES. Leeds.
L'esperit de José Mari Bakero es reencarnà en Rivaldo, i un gol seu quan ja passaven dos minuts del temps reglamentat va salvar el Barça del desastre, de l'eliminació a la Lliga de Campions.

El partit contra el Leeds començà amb una gerra d'aigua freda, com la que queia del cel anglès, pel Barcelona. Una falta des de la banda esquerra va ser treta per Bowyer, i Dutruel, una vegada més i com ja va fer a Milà, se la va empassar totalment.

Als 4 minuts de joc, el Barça ja havia rebut un pal, i estigué un parell de minuts ben tocat. Li pogué costar ben car, perquè en un parell de contracops, el Leeds podia haver augmentat el compte, però Dutruel, en una excel·lent aturada, ho evità, rescabalant-se, encara que mínimament, de la «cantada» del primer gol.

A partir d'aquí, el Barcelona despertà i enfilà les seves armes cap a la porteria anglesa. Un parell d'oportunitats igualà el panorama, i el partit es tornà en una constant de domini alternatiu, i anaven els equips d'una àrea a l'altra amb molta velocitat.

Però els anglesos no volien cedir, i intentaven sortir a la contra a la mínima oportunitat, si bé les ocasions de gol, tant les seves com les del Barça, desaparegueren del mapa durant alguns minuts.

El Barcelona intentava foradar la porteria del Leeds, però els anglesos es defensaven amb els 11 homes. Quan la primera part ja estava a punt d'acabar, una falta treta per Rivaldo va estar a punt de significar la igualada, però Robinson va realitzar una sensacional estirada. Amb aquesta jugada s'arribava a l'intermedi, amb un Barça que havia badat només començat el partit, havia intentat i no pogut empatar, i que se n'anava al vestidor eliminat de la Lliga de Campions.

La represa mostrà el Barça plenament conscient que en 45 minuts es jugava la vida. Agafà la pilota i començà un domini aclaparador sobre la porteria contrària, davant un rival que es tancà darrere i només esperava la seva oportunitat al contracop, si bé tot es basava en qualsevol pilota que agafés Viduka, molt actiu i perillós tot el partit.

Així, el Barça tenia el comandament del partit, amb Xavi, un pic més, erigint-se com el líder del seu equip, però les ocasions no arribaven en proporció al domini. I quan ho feien, allà estava la figura de Robinson, com, per exemple, rebutjant espectacularment un cop de cap d'Alfonso a boca de canó.

Serra Ferrer, en veure passar els minuts, cremà totes les naus, i treié al camp Dani i Gerard. I les ocasions començaren a arribar, però la figura del jove Robinson avortava qualsevol intent. Expecte un, quan Rivaldo xutà i la pilota es ficà dins la porteria, però l'àrbitre l'anul·là per fora de joc posicional. El Barça continuava, doncs, igual, necessitat de ficar un gol, però ja en plena lluita contra el rellotge. Amb presses, arribaren els nervis, i l'únic recurs de penjar pilotes per trencar la nodrida murada anglesa.

I quan quedava només un minut per acabar el temps de descompte, arribà el miracle. Una centrada des de l'esquerra, un remat de cap de Gerard al pal, i Rivaldo, l'home dels 1.000 milions, marcava el gol que salvava el Barça de la debacle. Almenys ara li queda una petita porta.