Futbol insular

El dia després Costa una enormitat intentar reflectir les incidències succeïdes a la luctuosa jornada futbolística, que per primera vegada en tot el seu historial, varen viure les instal·lacions de l'Estadi Balear. Des del començamençament, guardant un minut de silenci, com homenatge pòstum a Joan Caldés, excoordinador del futbol base, mort el dia abans a la Ciutat Comtal víctima d'un accident de trànsit. A continuació, iniciació del partit entre els dos conjunts més potents de l'actual campionat, fet que va generar emoció i nervis a l'engròs, que molt podien afectar els incapaços de controlar el sistema nerviós. I per desgràcia, i com a culminació de les incidències que havien de viure els mil sis-cents aficionats, a punt d'arribar a la mitja part, un altre incondicional dels colors blanc-i-blaus, que ja havia superat els setanta anys, Pau Vidal Florit, va ser víctima d'un infart de miocardi que, malgrat la ràpida intervenció del metge Toni Vega, com igualment de l'esportista de pro, Rafel Bisquerra, lluitaren per evitar l'inevitable, ja que després d'una mitja hora va deixar d'existir. Tot d'una, el delegat del conjunt amfitrió va comunicar al col·legiat el que acabava de succeir, implorant la suspensió del partit o que no es reprengués fins que el jutge ordenàs la retirada de l'extint. Vana petició, vist que el col·legiat Daza Blanco es va negar en rodó a ajornar el partit, malgrat que just fos una hora, la continuació del partit, obligant la seva represa mentre que el cos continuava a la graderia, atès que el jutge de guardia no arrribava, malgrat el molt temps passat. Això sí, podem garantir que el germà polític de l'extint, l'expresident del club, Ramon Galante, tardarà a oblidar les moltes atencions del doctor Vega, com igualment de tots els incondicionals que estaven acomodats al costat del seient que ocupava.

La llotja Malgrat les moltes manifestacions respecte als integrants de l'organigrama del club de Son Ferriol podem assegurar que ni en Biel Mas, ni tampoc el bomber exultant, ni el secretari perpetu, Jaume Rosselló, i el no menys incondicional Gonzalo Vázquez, feren senyals de vida, ocupant el lloc que se'ls va oferir a la tribuna de l'Estadi. Només Guillem Servera, president dels filials mallorquinistes, donà la cara.