El Barça s'imposà (2-0) a l'atemorit Madrid de Figo

BARCELONA: Dutruel; Puyol, Abelardo, Reiziger; Xavi, Cocu, Sergi, Simao, Luis Enrique; Dani i Rivaldo.
Frank de Boer per Dani en el minut 65, Alfonso per Luis Enrique en el 30 i Gerard per Rivaldo en el 87.
R. MADRID: Casillas; Geremi, Hierro, Karanka, Roberto Carlos; Celades, Makelele, Figo, Munitis; Guti i Raúl.
Sávio per Guti en el minut 57, Morientes per Makelele en el 74.
ÀRBITRE: Pérez Burrull. Mostrà targeta groga a Celades (m.2), Reiziger (m. 7), Hierro (m. 26), Pujol (m. 40), Geremi (m. 61) i Figo (m. 66).
GOLS:
1-0: minut 27, Luis Enrique.
2-0: minut 78, Simao.

El FC Barcelona superà la «síndrome Figo» i guanyà 2-0 un Reial Madrid atemorit per l'ambient en el Nou Camp. Curiosament, la victòria blaugrana va arribar gràcies als gol d'un dels «trànsfugues» presents en el derbi d'ahir, l'exmadridista Luis Enrique, i del substitut natural de Figo, Simao Sabrosa. Esportivament parlant el partit fou de clar color local. El joc només fou vistós en comptagotes i, això sí, sempre a càrrec del Barça. Mediàticament parlant, el matx fou espectacular.

El gran protagonista, el portuguès Luis Figo rebia les ires del Nou Camp, un efectiu marcatge de Puyol i l'atenció de tothom. L'emoció fou constant. La incertesa en el marcador eclipsava qualsevol moviment sobre el terreny de joc. El Barça de Llorenç Serra Ferrer dominava la pilota, però tampoc no atacava gaire. Mentre que el Madrid apareixia agotzonat en defensa, però no tenia perill amb la pilota.

Semblava un Madrid espantat, massa condicionat per Luis Figo i lluny de la seva personalitat d'aquesta temporada. Els blaugrana jugaven millor, però els madridistes aguantaven. El gol de Luis Enrique només canvià el marcador del Nou Camp, ja que la tònica del partit no varià. Però ja era sufucient. El Barça amb l'1-0 superava el líder de la Lliga i, el més important, la «síndrome Figo».

Els locals es mostraven superiors clarament en tres aspectes: en motivació, en concentració i en el mig camp. La zona central del camp era només del Barça. Makelele i Celades no existien. Xavi, tot sol, podia amb el centre blanc. I Luis Figo no acabava d'entrar en joc. Però no era mort, com tampoc el Reial Madrid. Els de Vicente del Bosque esperaven l'errada del Barça, i aquest cercava el partit.

L'equip madridista es començà a despertar en atac transcorreguts 25 minuts de la segona part. La banda dreta de Figo es feia una mica més ampla i el Nou Camp callava. Però quan millor jugava el Madrid, Simao sentenciava el derbi. Curiosament el substitut de Figo despertava la reacció a tot Barcelona, que patia pràcticament un diluvi.