Rivaldo lidera un gran Barça a San Siro

MILAN: Abbiati; Roque Junior, Costacurta, Maldini, Gattuso; Albertini, Ambrosini, Coco, Shevchenko; José Mari i Bierhoff.
Boban va substituir Jose Mari, al minut 68.
BARCELONA: Dutruel; Puyol, Abelardo, Petit; Xavi, Cocu, Simâo, Luis Enrique, Sergi; Rivaldo i Alfonso.
Reiziger va substituir Petit, lesionat, al minut 24; Frank De Boer, a Cocu, al 46; i Dani, a Alfonso, al 62.
ÀRBITRE: Hugh Dallas. Va mostrar targeta groga a Albertini, Maldini, Rivaldo, Costacurta, Abelardo i Luis Enrique.
GOLS:
0-1: minut 18, Rivaldo.
1-1: minut 25, Albertini.
2-1: minut 39, Albertini.
2-2: minut 43, Rivaldo.
3-2: minut 45, José Mari.
3-3: minut 68, Rivaldo.
INCIDÈNCIES: Partit corresponent a la Lliga de Campions, disputat a l'Estadi Giusseppe Meazza, San Siro, davant aproximadament 80.000 espectadors.

El Barcelona demostrà al mític estadi de San Siro la seva recuperació, i va treure un empat davant el Milan, en un partit ple d'alternatives al marcador i en què mostrà una imatge molt bona que el va fer creditor, fins i tot, de la victòria.

La primera part va tenir un ritme frenètic, amb contínues anades i tornades dels dos equips cap a les porteries contràries. El Barcelona començà dominant la pilota, basant-se en la figura d'un Xavi que s'ha fet amb un lloc indiscutible a l'onze de Serra Ferrer.

El primer gol no trigà a arribar. Rivaldo va treure la seva cama esquerra i executà una falta que es colà dins la porteria italiana. El gol premiava el millor joc blaugrana.

Però l'equip italià mai no es dóna, i la seva reacció, més amb força que qualitat, arribà tot d'una. El Barça no havia passat fins aleshores per gaires problemes, però Albertini, quasi des del migcamp, engaltà un xut que Dutruel es va empassar. Dotze minuts més tard, la jugada es va repetir quasi de manera mimètica. Una falta a la frontal de l'àrea, i Albertini torna a fer sortir els colors al porter francès del Barça.

Afortunadament per al conjunt blaugrana (ahir vestits de gris), Rivaldo tenia la cama esquerra afinada, i tornà a empatar el partit amb un altre llançament magistral. El partit havia embogit amb gols d'una i altra banda i caigué en molt poc espai de temps. I la cloenda al primer temps resumí el que s'havia vist fins al moment. Una pilota sense aparent perill en peus del Milan, una errada de la reraguarda culé, i un gol del conjunt italià, en aquesta ocasió de l'andalús José Mari.

El segon temps mostrà un Barcelona amb la clara intenció d'empatar el partit. La pilota va ser seva i el domini feia preveure que el gol estava a punt de caure.

I Rivaldo, qui si no, tornà a fer acte d'aparició. Sergi inicià una cavalcada per la seva banda, regatejà i centrà, i Rivaldo, al lloc i el moment ideal, es llançà en planxa al segon pal per empatar un altre pic el partit. El gol culé va esperonar els milanistes, que intentà anar-se'n cap a la porteria de Dutruel, si bé el seu migcamp, malgrat la sortida de Boban, no trobava el camí. I el Barça no estava per la feina de tirar el partit. Va créixer amb l'empat i anà a cercar la victòria, davant un rival a qui li entrà la por.

Malgrat el domini del conjunt de Serra Ferrer, el marcador ja no es va moure, i el Barça s'endugué un valuós empat a un camp tan difícil com San Siro. El Barcelona, ara, depèn d'ell mateix per continuar amb vida a la Lliga de Campions. El pròxim partit a vida o mort, a Leeds.