«Aquesta no és la medalla que jo volia»

Marga Fullana és rebuda com a campiona tot i que no amaga la decepció de no haver guanyat l'or

Marga Fullana fou enlairada per amics i familiars. | T. Monserrat.

Manel FerreraPalma27/09/00 0:00

«No és la medalla que jo volia». Aquesta frase, repetida una i altra vegada per Margalida Fullana, reflecteix a la perfecció el sentiment de la corredora de Sant Llorenç just en trepitjar terra mallorquina, amb rostre de satisfacció pel bronze aconseguit, però sense dissimular gens ni mica la seva decepció per l'or perdut. Els seus familiars, amics i coneguts no estaven tan decebuts, i la festa que organitzaren a Son Sant Joan fou digna de la rebuda a una campiona. Ben igual que quan guanyà el Mundial, els seus «paisans» s'apoderaren de l'aeroport palmesà i les botzines, el xampany i la festa envoltaren l'arribada de la ciclista de Sant Llorenç des Cardassar.

Però les paraules que sortien de la boca de Fullana no amagaven un cert mal regust, malgrat que aconseguir una medalla de bronze a totes unes Olimpíades no està a l'abast de qualsevol: «Tenc una medalla olímpica, que és molt important i és històric, però, com tots sabeu, no és la medalla que jo volia». La campiona del món llorencina no pot treure de la seva ment la seqüència en la qual li va fugir l'oportunitat d'aconseguir la medalla d'or, però que una topada amb la italiana Pezzo ho evità: «Després de la cursa, he pensat molt i molt en aquell moment, i hi seguiré pensant. Fins que no passi un cert temps no em fugirà del cap. Però bé, almenys tenc una medalla... si bé torn a repetir que no és la medalla que jo volia».

Malgrat l'enorme decepció que, segons manifesta la mateixa ciclista mallorquina, ha patit a Austràlia, Fullana indicà que l'experiència olímpica ha estat «una cosa molt guapa. És un altre món. El fet d'anar a les Olimpíades està molt bé», si bé ella no va estar a la Vil·la Olímpica amb la resta d'atletes, una decisió difícil d'explicar però que ella afirma que es va prendre «entre els entrenadors, el cap de l'equip i meva. I ho vàrem fer perquè a la Vil·la Olímpica hi ha massa gent, i si vols anar a entrenar tampoc no pots, perquè estàs dins la ciutat». Marga Fullana no pensa, ara mateix, en la possibilitat de treure's l'espina olímpica a Atenes, ja que «ara mateix només pens a anar-me'n a ca meva i descansar després d'un viatge de més de quaranta hores. Només vull vacances, vacances i més vacances, i esperar fins l'any que ve».