Un altre fracàs del Mallorca

Un solitari gol de Dely Valdés fou suficient perquè el Mallorca perdés (0-1) davant el Màlaga en un partit marcat per la impotència dels homes de Luis Aragonés davant la porteria andalusa. Noranta minuts de lluita i entrega, però sense idees ni efectivitat provocaren els primers crits de rebuig de la temporada a Son Moix.

Acumular davanters no és sinònim, ni de prop, d'oportunitats de gol, però, així i tot, jugar a casa davant un rival com el Màlaga amb un sol home en punta "Güiza" sembla, en principi, un plantejament un tant conservador.

Ahir, Luis Aragonés no deixà lloc a la sorpresa i alineà, tal com havia assajat durant la setmana, un sol davanter. En defensa, s'ha de destacar el retorn de Nadal, encara inèdit a la present temporada, mentre que la parcel·la central, almanco en teoria, guanyava consistència amb l'aparició de Paco Soler, vora Engonga. Ibagaza, d'aquesta manera, adquiria una mica més de llibertat per dibuixar el joc d'atac. Les bandes, una vegada més, es perfilaven com el punt dèbil de l'equip, almanco a l'hora d'atacar. I és que Stankovic, com Finidi, destinats a la titularitat, continuen lesionats i s'hagueren de conformar amb presenciar el partit des de la graderia.

En definitiva, la pissarra ens ensenyava ahir un sistema tàctic de diferents interpretacions d'acord amb la capacitat d'incorporació dels homes de banda i la situació d'Ibagaza, que se situà, majoritàriament, com a segona punta. En el Màlaga, el conegut 4-4-2 amb la novetat de Manolo Canabal, acabat de fitxar del Reial Madrid com a acompanyant de Dely Valdés a l'atac. Però tornant als tòpics, els sistemes tàctics en si mateixos no són defensius ni ofensius, sinó que depenen de la lectura que en facin els futbolistes, els autèntics protagonistes.

El partit, d'inici, complí amb el previst: domini territorial del Mallorca que, això no obstant, disposava de poques oportunitats de gol.
El Màlaga, per la seva part, arribava en comptades ocasions a les immediacions de Roa, malgrat que Canabal i Dely Valdés ho intentaren en alguna ocasió, sempre des de posicions llunyanes. La primera clara ocasió arribà poc després que es complís el primer quart d'hora, quan Soler toca la pilota en curt a una falta perquè Nadal provàs fortuna. Contreras rebutjà l'esfèric amb dificultats. Poc després, Bravo aferrava Nadal a l'interior de l'àrea, però Turienzo Àlvarez deixà continuar el joc. Era la típica jugada de penal, que mai no s'assenyala, però que ho és.

Després dels minuts inicials d'incertesa, amb un i altre equip amb les posicions ja agafades sobre el camp, el públic començà a patir l'avorriment d'una lluita aferrissada en el centre del camp sense oportunitats de gol. El Mallorca controlava majoritàriament l'esfèric, però res pus. Les bandes no tenien profunditat i Güiza, pel centre, no va rebre ni una sola pilota en mínimes condicions. Així, s'arribà al descans amb el resultat inicial.

La segona part, de sortida, s'inicià amb idèntics paràmetres als primers quaranta-cinc minuts. Ben aviat, una internada de Rufete i una rematada amb acrobàtica titella inclosa de Dely Valdés, ompliren Son Moix d'incertesa. Carreras replicà les ocasions dels andalusos, però el seu cop de cap fou interceptat, no sense problemes, per Contreras.